Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
picard
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grup lingüístic francès (llengua d’oïl) parlat a la Picardia i en una part de la província belga de l’Hainaut.
Respecte el francès presenta diverses particularitats, entre les quals el manteniment de la c llatina davant a picard, canter , cose francès, chanter , chose , ambdós del llatí cantare , causa l’article femení la i les formes pronominals mon , ton , son prenen la forma le i men , ten , sen , respectivament
Agrippa von Nettesheim
Filosofia
Historiografia
Pseudònim de Heinrich Cornelius, metge, filòsof i historiador alemany.
Després d’estudiar a Colònia i a París 1506, passà al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó 1508 Posteriorment, estigué al servei dels emperadors Maximilià I i Carles V, de Francesc I de França, d’Enric VIII d’Anglaterra i de Margarida d’Àustria Professà el luteranisme i fou perseguit perquè cultivava les ciències ocultes Ensenyà medicina, teologia i hebreu Fou un important representant del lullisme a Alemanya, on aprengué l’art lulliana del seu mestre Andreas Canter a París conegué l’humanista i novellista Lefèvre d’Étaples Abans del 1530 escriví uns Commentaria in artem brevem Raymundi…
Escola Eina
Escola d’art situada en una torre post-modernista de Rubió i Bellver, entre Sarrià i Vallvidrera, a Barcelona, que començà a funcionar el curs 1966-67, sota la direcció d’Albert Ràfols Casamada.
Nascuda d’una escissió d’Elisava, pensava dedicar-se en un començament als tres tipus de disseny gràfic, industrial i interiorisme, tot basant-se en el suport teòric de la Teoria de la Forma Gestalttheorie procedent del Bauhaus Progressivament, a través de les aportacions lingüístiques, en especial procedents d’Itàlia Eco, Barilli, Spinelli, Dorfles, Colombo, Borini i altres, s’arribà als estudis semiòtics i a una preocupació viva pels llenguatges no verbals, en especial durant els cursos 1969-70, 1970-71 i 1971-72, curs en el qual s’organitzà la gran reunió internacional de Castelldefels,…
l’Alguer
Vista parcial de l’Alguer
© B.Llebaria
Municipi de Sardenya, Itàlia, a la zona litoral situada al S de la regió de la Nurra, a l’extrem NW de l’illa.
La geografia La part plana del municipi és constituïda per dipòsits alluvials, quaternaris les zones muntanyoses, en part aïllades, situades sobretot al NW i al S del terme, són formades de materials calcaris mesozoics, que a l’extrem meridional són en contacte amb les laves traquítiques del Logudor Diversos cims ultrapassen els 300 m el més elevat és el mont Dolla 437 De S a N, el litoral es desplega en una costa d’uns 90 km, des del cap de Pòllina fins passada la punta de la Guixera, on hi ha una setena part de platges i la resta és rocosa La primera part, fins a la ciutat de l’Alguer, té…