Resultats de la cerca
Es mostren 1086 resultats
cèl·lules de Bénard
Física
Cèl·lules hexagonals que es formen en el si d’un fluid a causa de la convecció.
Apareixen quan hi ha una diferència de temperatura entre les dues cares d’una capa de fluid, i canalitzen el transport de massa i calor, de manera que no hi ha intercanvi de fluid entre dues cèllules
cèl·lules de Sertoli
Biologia
Cèl·lules allargades, disposades en forma de columnes, que sostenen i nodreixen les cèl·lules germinatives dels tubs seminífers.
rellotge de cèl·lules fotoelèctriques
Tecnologia
Variant de rellotge automàtic, elèctric o electrònic, en què una bateria de cèl·lules fotoelèctriques genera el corrent necessari, quan és exposat a la llum, per a mantenir sempre carregat un acumulador de corrent, que alimenta el rellotge.
El corrent generat també pot ésser utilitzat per remuntar el pes d’un rellotge mecànic
luteïnitzant
Bioquímica
Dit de l’hormona gonadotropa sintetitzada i secretada pel lòbul anterior de la hipòfisi.
En la dona, afavoreix l’ovulació, el desenvolupament del cos groc i la secreció d’estrògens i de progesterona per l’ovari en l’home, estimula la secreció de testosterona per part de les cèllules intersticials del testicle Hom l’anomena també hormona luteotropa i hormona estimulant de les cèllules intersticials
reprogramació cel·lular
Biologia
Tècnica de modificació cel·lular que permet que cèl·lules adultes es comportin com a cèl·lules mare.
La reprogramació altera els gens presents en la cèllula de tal manera que tornin a expressar-se gens que havien deixat de fer-ho en alguna etapa durant l’evolució embrionària, i ara ho fan modificant la forma i la biologia de la cèllula perquè aquesta torni a adquirir el potencial de diferenciació i de duplicació que havia perdut L’any 2008, els científics Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, i George Daley, de la Universitat de Harvard, han aconseguit reprogramar cèllules de la pell humana perquè actuïn com ho fan les cèllules mare Aquestes cèllules es podrien utilitzar en la…
resposta immunitària
Resposta immunitària els antígens activen els limfòtics B amb allibarament d’anticossos (hurmoral), o be els limfòcits T amb destrucció per lisi de les cèl·lules infectades (cel·lular)
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de reaccions posades en marxa quan una substància estranya a l’organisme i dotada de certes propietats (antigen) es posa en contacte amb els mecanismes receptors del sistema immunològic, situats en els òrgans limfoides perifèrics, com ara les estructures limfàtiques difuses (intestí, aparell respiratori, etc), els glanglis limfàtics o la melsa.
Es produeix resposta humoral quan l’antigen estimula els limfòcits B bursadependents i aquests es transformen en cèllules plasmàtiques que formen anticossos gammaglobulines específicament dirigits contra l’antigen Hi ha resposta cellular si l’antigen estimula els limfòcits T timodependents provocant la transformació en limfòcits T efectors els quals, dirigits específicament contra l’antigen actuen per citotoxicitat directa o mitjançant la producció de certes substàncies anomenades limfocines
dotació cromosòmica
Biologia
Conjunt de cromosomes presents en cadascuna de les cèl·lules d’un organisme(cariotip).
La dotació cromosòmica normal és constant per a cada espècie i varia d’una espècie a l’altra En els individus que es reprodueixen sexualment, apareixen les cèllules sexuals o gàmetes gàmeta, que tenen una dotació cromosòmica la meitat de la normal Així, l’home té una dotació de 46 cromosomes distribuïts en 23 parelles en les cèllules somàtiques cèllules diploides, 2n , mentre que les cèllules sexuals només tenen 23 cromosomes cèllules haploides, n
comptador de Coulter
Biologia
Aparell dissenyat per al compte de cèl·lules d’una suspensió.
Es basa en el fet que les cèllules són males conductores de l’electricitat L’aparell consisteix en un petit recipient on hi ha dos elèctrodes separats per un septe amb un petit orifici de 30 mm a 100 mm Les cèllules es troben en una solució salina, que condueix bé l’electricitat Quan s’aspira el líquid amb una bomba, qualsevol partícula que passi pel forat produeix un pols al corrent que circula entre els dos elèctrodes Aquest pols és amplificat i comptat Dóna mesures molt acurades del nombre total de partícules d’una determinada mida que es troben en la suspensió
hemocatèresi
Biologia
Destrucció fisiològica de les cèl·lules de la sang envellides.
És realitzada per les cèllules del reticuloendotelial, especialment les de la melsa
meristema
Biologia
Botànica
Teixit vegetal de tipus embrionari, integrat per cèl·lules no diferenciades capaces de dividir-se.
Les cèllules meristemàtiques solen ésser petites, isodiamètriques, de paret fina, de nucli actiu i amb vacúols petits i escassos Els meristemes primaris provenen de les cèllules de l’embrió i són situats principalment a l’àpex de les tiges i de les arrels Els meristemes secundaris procedeixen de cèllules adultes que han recuperat la capacitat de divisió, com, per exemple, el càmbium interfascicular i el fellogen