Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
òpera còmica
Música
Nom amb què hom designa un tipus d’òpera de música més lleugera i el text de la qual, majoritàriament o totalment cantat, és de to més intranscendent, popular o còmic que els de l’òpera seriosa.
Sorgí al s XVIII al costat d’aquesta i destinada a un públic més senzill La forma més pròpiament italiana de l’òpera còmica és l'òpera bufa A França l' opéra-comique s’originà en farses musicals i vodevils ChSFavart n'impulsà la transformació en un tipus d’òpera lleugera amb diàlegs parlats i números cantats, distinció conservada per tots els autors del s XIX, fins al punt que Carmen , de Bizet, tècnicament és una opéra-comique tot i el seu argument tràgic pel fet de tenir una part parlada A Alemanya també aparegué un tipus d’òpera còmica el singspiel a Anglaterra no…
còmic | còmica
còmic | còmica
còmic | còmica
L’Empastre
Música
Banda musical còmica fundada a Catarroja (Horta) el 1915.
Sol actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d’etiqueta El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món
parlato
Música
En algunes formes de música vocal, indicació amb la qual hom adverteix al cantant del pas del cant a la recitació en un determinat passatge.
És especialment freqüent en gèneres com l’opereta, el singspiel i l’òpera còmica
Talia
Mitologia
Una de les nou muses, considerada com la musa de la comèdia i de la poesia lleugera.
Era representada amb una màscara còmica a la mà dreta i coronada d’heura
vis
Mot manllevat del llatí que significa ‘força’, i que hom usa en la locució vis còmica Força còmica, capacitat de provocar la rialla; comicitat.