Resultats de la cerca

Equival al terme Eneolític, que és usat més generalment pels prehistoriadors catalans

Situat originàriament a la vora del llac Paladru, actualment es troba sota les seves aigües, cosa que ha permès una excellent conservació dels elements de fusta i ha fet possible la datació dendrocronològica del lloc des del 2740 aC fins al Calcolític Les restes de l’assentament han permès obtenir un gran volum d’informació sobre l’arquitectura de fusta i sobre els elements mobiliaris utilitzats en la vida quotidiana d’aquestes poblacions

L’un, situat a les Maioles, ha estat datat entre el Neolític final i el Calcolític El dels Tres Reis pertany a l’edat del bronze

Portava vestits de fibres vegetals i de pell, una bossa i un carcaix de cuir, arc i sagetes de fusta i una destral plana de bronze Hom hi ha identificat tatuatges corporals sobre la pell Les investigacions l’han enquadrat en les cultures del final del Neolític-Calcolític, uns 3300 anys aC, aproximadament

La cultura badariana s’estengué per una part de l’Egipte mitjà, tot l’alt Egipte i la zona nord del Sudan El jaciment epònim és El-Badari, a la vora dreta del Nil, a l’Egipte mitjà Són, sobretot, conegudes les necròpolis, amb els cadàvers arrupits i amb amulets de vori d’hipopòtam o estatuetes femenines de ceràmica Els poblats eren de cabanes de fibra vegetal o de paravents Els badarians conreaven el blat i l’ordi, que conservaven en sitges excavades a terra i revestides de fang La caça i la pesca eren importants encara hom troba hams d’os i puntes de fletxa Sembla que hi havia…

Excavat des del 1954 per la missió anglesa de Turquia, ha donat una successió de nivells des del Calcolític fins al segle XII aC Les etapes més notables són la del bronze mitjà, amb una gran ciutat, contemporània de la del Karum de Kültepe i de la de Troia VI, amb palaus de grans dimensions, i una altra etapa contemporània de l’imperi hitita, però amb una cultura pròpia, independent de la hitita i de la de Troia

Com els altres períodes, es distingeix per la manufactura d’una ceràmica característica i també per les innovacions culturals que introduí, gràcies als contactes establerts amb la civilització mesopotàmica i a un probable comerç amb les zones portuàries del golf de Pèrsia

Doctora per la Universitat de Barcelona 1982, el 1975 s’incorporà com a professora de prehistòria a la Universitat de València Actualment és catedràtica de prehistòria a la Universitat Jaume I de Castelló Ha dirigit nombroses excavacions, entre les quals destaquen les de la necròpoli megalítica de Las Churuletas, el poblat calcolític de Terrera Ventura ambdues a Almeria, l’assentament mesoneolític de Cova Fosca i l’assentament magdalenià de Cova Matutano Castelló Entre nombrosos treballs d’investigació destaquen Cova Fosca Un asentamiento meso-neolítico de cazadores y pastores en la serranía…

Documentada arqueològicament des del Neolític, continuà habitada durant el Calcolític 3400-3100 aC En temps de la dinastia XII 1991-1786 aC pertanyia, sembla, a l’àrea d’influència egípcia El 1482 aC Tuthmosis III la destruí Durant la resta del segle XV quedà deshabitada, però en l’època d’Al-Amārna 1379-1362 aC és citada de nou, com a ciutat estat Fortificada per Salomó 961-932 aC, fou conquerida poc després pel faraó Šešonq I ~930 aC, i el 608 aC Nekao II vencé prop d’ella Josies, rei de Judà En època romana era coneguda com a legio Les excavacions han revelat vint estrats i una sèrie d’…

Estudià art i història de l’art entre el 1948 i el 1954 a Nova York, París i Barcelona A partir del 1958 es dedicà als estudis de prehistòria i al treball de camp en nombroses excavacions a les Balears, entre les quals cal destacar les coves de Son Gallard, Muleta i Son Matge, l’assentament calcolític de Son Oleza, el poblat talaiòtic de Son Ferrandell, els santuaris de Son Mas i Torralba d’en Salort Estudià arqueologia i prehistòria a la Universitat d’Oxford entre el 1975 i el 1981, any en què es doctorà Fou investigador per diverses institucions de la Universitat d’Oxford i Cambridge Fundà…