Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Maria Callas
Maria Callas
© Fototeca.cat
Música
Nom amb què fou coneguda la soprano grega Maria Kalogerópulos.
Fou deixebla d’Elvira de Hidalgo a Atenes, on debutà a 15 anys amb Cavalleria rusticana , de Mascagni El 1947 començà a Verona la seva carrera internacional interpretant La Gioconda , de Ponchielli La seva veu, tècnicament discutible, però d’una extensió tan formidable la 2 a fa 5 que li permetia de cantar des de papers d’agilitat Lucia di Lammermoor fins als de soprano dramàtica Tristan und Isolde , juntament amb l’expressivitat punyent de què era capaç i el seu talent com a actriu dramàtica la convertiren en la diva indiscutible de l’òpera mundial durant els anys cinquanta i en el gran…
Franco Zeffirelli

Franco Zeffirelli (2004)
kremlin
Cinematografia
Teatre
Escenògraf i director cinematogràfic i teatral italià.
Fill extramatrimonial, aquesta condició repercutí en la seva trajectòria vital i professional Interrompé els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre i l’òpera Treballà com a assitent amb Luchino Visconti La terra trema , 1948, o Senso ,1954, de qui també fou amant i que influí decisivament en la seva visió del cinema Debutà els anys quaranta com a director teatral a Roma, però el renom li arribà per les produccions operístiques al Teatro alla Scala de Milà, estrenà una producció de La cenerentola , de G Rossini, el 1953, i al Covent Garden de Londres amb Lucia di Lammermoor , el…
soprano
Música
Persona, especialment dona, que té veu de soprano.
Al segle XX s’han destacat sobretot Maria Callas, Renata Tebaldi, Elisabeth Schwarzkopf, Kirsten Flagstad i, als Països Catalans, Victòria dels Àngels i Montserrat Caballé
Ebe Stignani
Música
Mezzosoprano italiana.
Debutà al San Carlo de Nàpols 1925 Assolí grans èxits al Teatro alla Scala de Milà 1926-56, a Londres 1937-57, als EUA i també a Barcelona 1947-54, on cantà l' Orfeo de Gluck, Norma, La favorita , etc Enregistrà òperes en discs, com Aïda 1952, una cèlebre Norma amb Maria Callas 1954 i Il matrimonio segreto 1956 Es retirà el 1957
Giuseppe Di Stefano
Música
Tenor italià.
Estudià a Milà amb Luigi Montesanto i Adriano Tocchio La seva formació es veié interrompuda per la Segona Guerra Mundial, durant la qual va ser empresonat a Vichy Fou descobert en una emissió radiofònica per Ràdio Lausana, i debutà el 1946 a Reggio de l’Emília amb Manon , de Massenet el mateix any i amb la mateixa òpera feu, al Liceu de Barcelona, el seu debut en un teatre estranger Actuà per tot el món amb un repertori italià, romàntic i verista Entre el 1948 i el 1950 fou contractat pel Metropolitan de Nova York, on actuà posteriorment El 1951 debutà a São Paulo amb Maria Callas…
,
Elvira d’Hidalgo
Música
Soprano.
Estudià a Barcelona i a Itàlia Debutà a Nàpols 1908 amb Il barbiere di Siviglia , de Rossini S'especialitzà en Mozart, Cimarosa, Rossini i Donizetti, i enregistrà alguns discs Actuà sovint al Liceu de Barcelona entre el 1911 i el 1923 Es retirà el 1936 Establerta a Atenes, fou professora de Maria Callas En 1949-59 fou catedràtica de cant del conservatori d’Ankara Turquia i després professora a Milà 1959
Jeremy Irons
Cinematografia
Actor cinematogràfic anglès.
Format al teatre, actuà en la sèrie televisiva Return to Brideshead i als films The French Liutenant Woman 1980, Betrayal 1982, Moonlighting 1982, Un amour de Swann 1983, The Mission 1986, Dead Ringers 1988, Australia 1989 o Kafka 1991 Fou guardonat amb un Oscar per la seva interpretació a Reversal of Fortune 1990 Posteriorment interpretà Waterland 1992, Damage 1992, The House of Spirits 1993, MButterfly 1993, Die hard with a Vengeance 1995, Stealing Beauty 1996, Lolita 1997, Chinese Box 1997, The Man in the Iron Mask 1998, Dungeons & Dragons 2000, The Fourth Angel 2001, The Time Machine…
Aleix Vidal-Quadras i Veiga
Pintura
Pintor.
Nebot i deixeble de Josep MVidal-Quadras Format també amb Francisco Sainz de la Maza i, a Buenos Aires, on exposà, amb Vicenç Puig El 1947 s’installà a París i el 1949 exposà a Barcelona Galeries Laietanes temes de París i Sant Tropés, poètics i espontanis, i retrats Posteriorment obtingué un ampli reconeixement com a retratista de l’alta societat retrats de la comtessa de París i els seus fills 1956, Maria Callas 1961, els prínceps d’Espanya 1962, l’arxiduquessa d’Àustria 1965, Estefania de Mònaco 1968, el gran duc de Luxemburg 1969, etc Exposà sovint a París, Mònaco, Teheran,…
Jon Vickers

Jon Vickers
© Warner Classics
Música
Nom amb el qual és conegut el tenor canadenc Jonathan Stewart Vickers.
Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten, especialment…
,
Fanny Ardant
Cinematografia
Actriu teatral i cinematogràfica francesa.
FTruffaut, que fou el seu company, aconseguí eliminar la seva fredor i la dirigí a La femme d’à coté 1981 i Vivement le dimanche 1983 Treballà després amb directors com AResnais La vie est un roman , 1983, VSchlöndorff Un amour de Swann , 1984, EScola La famiglia , 1987 i Mvon Trotta Paura e amore , 1988 També ha intervingut a Afraid of the Dark 1990, de MPeploe, Ridicule 1996, de PLeconte, Elisabeth 1998, de SKapur, La Cena 1998, d’EScola, Augustin, roi du Kung-fu 1999, d’AFontaine, La Débandade 1999, de GBerri, Le Fils du Français 1999, de GLauzier, Le Libertin 2000, de GAghion, Sin…