Resultats de la cerca

Sobresurten els camafeus d’època grega i romana

Molt dura i translúcida, de bella coloració en bandes concèntriques, és utilitzada, polida, en joieria i en la fabricació de material de laboratori morters L’àgata fou molt apreciada per assiris, egipcis, hebreus, grecs i romans, que la utilitzaren en ornaments, camafeus, etc Cal destacar la Copa dels Ptolemeus i el camafeu de la Sainte Chapelle o Gran Camafeu , tots dos a la Bibliothèque Nationale de París Posteriorment, les àgates foren molt usades, sobretot en incrustacions com l’arqueta de les àgates de la Catedral d’Oviedo, vasos i objectes d’adornament

Se li ha atribuït el gran camafeu anomenat Gemma Augustea , de Viena del Delfinat 22 per 18 cm Bibliothèque Nationale de París, i també la Gemma Blacas British Museum de Londres

S'inicià en l’ofici treballant com a terrissaire amb el seu pare Fundà la fàbrica de ceràmica Etruria 1759, d’una gran importància a l’època, en la qual treballaren destacats artistes Inventà un vernís de color verd i una característica terrissa de color de crema En una primera època, les porcellanes eren mats, amb blanc i blau de basalt a la manera de camafeus, en forma de vasos que imitaven els de l’antiguitat clàssica, o retrats en camafeu Posteriorment la manufactura produí també porcellana vitrificada, amb flors, paisatges i temes xinesos, fins a l’època victoriana, que creà…

Procediment primitiu d’estampació nascut a l’Orient arran del descobriment del paper a la Xina, el Musée du Louvre conserva la xilografia més antiga s VIII, procedent del Turquestan xinès, que representa el Buda assegut, gravada en salze Les primeres xilografies europees s XIV, gravades a fil gravat a fil, emprades per a jocs de naips, estampes religioses, tabularis, etc, prepararen l’adveniment dels tipus mòbils tipografia La majoria d’artistes del Renaixement A Dürer, L Cranach, A Altdorfer, etc en feren un mitjà important de llur realització artística Hom atribueix a L Cranach el…

Vida i obra Fill de pares mallorquins, la seva vida professional i literària ha estat sempre vinculada a Mallorca i, secundàriament, a Barcelona, on es llicencià en biologia 1969 i en ciències de la informació 1977 Responsable de la secció de ciències biològiques de la Gran enciclopèdia catalana 1972-80, director d’"Ucronia" d’Iniciativas Editoriales 1977-80, collecció literària vinculada a la revista alternativa El Viejo Topo , i també cap del Servei de Comunicació, Recepció i Enllaç de la Universitat de les Illes Balears 1984-1996 Membre de diversos moviments de renovació dels anys setanta…