Resultats de la cerca

N'hi ha ja mostres nombroses de bronze dins l’art etrusc Roma, Museu Vaticà en època romana adoptaren formes complexes i hom en construí també de marbre Roma, Museu Laterà A l’edat mitjana destaquen els canelobres dedicats a la litúrgia cristiana, com també models senzills de ferro forjat per a ús domèstic Cau Ferrat de Sitges Des del sXV adquiriren una gran importància com a peces d’orfebreria i foren introduïts progressivament nous materials nobles vidre, porcellana, etc, sempre responent a les característiques de l’evolució dels estils artístics una obra mestra del rococó català és, per…

Refet després de la captivitat, possiblement fou portat a Roma com a botí a la destrucció del temple d’Herodes 70 dC, i així apareix reproduït a l’arc de Tit

Segons llur constitució, forma, destinació, etc, els llums poden ésser de diferents tipus, que hom designa genèricament com a llums de sostre, de peu, de taula, de paret, etc, bé que correntment reben diversos noms concrets, com aranya, aplic, globus, canelobre, fanal, projector, focus , etc

Rabí de Toledo, fou mestre d’Abraham Zacut Després de l’expulsió del 1492 s’establí a Portugal És autor de diversos comentaris bíblics i talmúdics i de l’obra d’ètica Měnorat ha-Maor ‘El canelobre de la llum’, a imitació de l’homònima d’Israel ben Yosef al-Naqawa

Fou un dels mestres de la rocaille , de la qual donà un gran nombre de fórmules Fou orfebre i decorador oficial de Lluís XV Exposà les seves teories sobre la rocaille especialment en el projecte del canelobre per a l’habitació del rei 1728, que es conserva al Musée des Arts Décoratifs Publicà diferents tractats sobre decoració

Treballà preferentment el bronze Canelobre pasqual 1507-16 i Sepulcre de l’abat ATrombetta ~1518, ambdós a la basílica de Sant’ Antonio a Pàdua Relleus de la Vera Creu Museu Correr, Venècia i Tomba de Girolamo Della Torre 1516-21, església de San Fermo Maggiore, Verona, Musée du Louvre, París, obres que evidencien la influència que l’escola de Pàdua, de la qual fou un dels principals representants, rebé de l’escultura florentina a través de Donatello

L’espècie Cgigantea , conreada com a ornamental en climes temperats, en jardins de rocalla, té forma de cilindre, d’uns 60 cm de diàmetre i de 6 a 18 m d’alçada, amb 18 a 21 costelles espinoses, alguns cops amb ramificacions en forma de canelobre Les flors, blanques i grosses, s’obren de nit a la part superior de la planta, i es conserven sovint de dia Els fruits són comestibles És originària dels subdeserts d’Arizona, Califòrnia i Mèxic