Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
capbreu
Història del dret
Escriptura pública on consta el reconeixement que fa l’emfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, com a resultat d’un procés judicial anomenat causa de capbrevació.
El capbreu conté, després de l’exposició de la causa, la relació dels béns afectats, de llur situació, llur superfície i llurs afrontacions, i dels drets dominicals prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes, règim d’amortització, etc Sovint els capbreus es feien generals dels diversos emfiteutes d’un mateix senyor directe Se solen conservar entre les sèries de protocols notarials per tal com l’escrivà acostumava a ésser un notari públic els capbreus decretats a favor del reial patrimoni eren enregistrats per la batllia general Constitueixen…
capbreu
Història del dret
Document o manual on hom anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals.
Jean-Gabriel Gigot
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Treballà a l’arxiu dels Pirineus Orientals, a Perpinyà, del 1957 al 1970 Fundà junt amb d’altres el Centre d'Estudis i de Recerques Catalans dels Arxius CERCA i promogué la publicació del seu butlletí 1958-67 Publicà articles al Bulletin Philologique et Historique du Comité des Travaux Historiques et Scientifiques i sobretot a CERCA , com Le capbreu de Collioure 1292 et ses enseignements 1959, La capbreu d’Argelès-sur-Mer 1292 et ses enseignements 1959, Catalogue des écrits révolutionnaires interdits dans les PO 1871-1881 1962, Les plus anciens documents d’archives…
Can Font de la Serra

Aspecte del Centre de l’Aigua de Can Font de Manresa (Bages)
© Parc de la Séquia
Masia
Masia històrica situada al sector N de la ciutat de Manresa (Bages).
L’origen documentat del mas es remunta al 1407 quan apareix esmentat al Capbreu del Sequiatge Propietat de l’Ajuntament de Manresa des del 1998, se’n feu càrrec de la seva restauració, i des del 2006 és la seu del Centre de l’Aigua de Can Font , un espai dedicat a la divulgació, la investigació i la sensibilització sobre l’aigua i la seva gestió sostenible Juntament amb el parc de l’Agulla i el seu centre de visitants, la séquia de Manresa , la Casa de la Culla i el Museu de l’Aigua i el Tèxtil configuren el Parc de la Séquia
patrimoni de Sant Pere
Història
Religió
Terres i béns que constituïen la dotació del papa, que el convertiren primer en un gran terratinent, després en una autoritat civil i, finalment, en un sobirà.
Situats a Roma i a les províncies veïnes l’Apúlia, Calàbria, Lucània, Campània, l’illa de Capri, Tríscia, Ravenna, etc, arribaven a Còrsega, Sardenya i Sicília, al nord d’Àfrica, Gàllia, Dalmàcia i fins a l’Orient Repartits en fundus , eren agrupats en massae el conjunt de massae d’una província constituïa el patrimonium , unitat dins el patrimoni general administrada per un rector Procedia de donacions i adquisicions fetes des del s IV el primer testimoni és un capbreu o políptic de Gelasi 492-496, divers del Liber censuum Reestructurat per Gregori el Gran 590, el patrimoni…
el Callís
Masia
Mas del municipi d’Orís (Osona).
Esmentat per primer cop en un capbreu de n'Elisenda de Riudeperes el 1278, la primera persona de qui es té coneixença que en detení el domini útil fou Barchinona Calis, que féu testament el 26 d’abril de 1317 Des d’ella és possible seguir la nissaga Calis/Callís ininterrompudament fins a l’actualitat, per bé que el darrer membre de la família que l’habità fou Concepció Callís i Bofill, morta el 1938 En aquest mas, gairebé amb tota seguretat i no a Vic com s’ha dit tradicionalment, nasqué el jurisconsult Jaume Callís 1364-1434, tal com ho deixa entendre el testament del seu germà…
Martirià

sant Martirià, segons un goig de principis del segle XIX
© Arxiu Històric de Girona
Cristianisme
Bisbe i màrtir cristià.
La seva vida, llegendària, transcorregué entre Albenga Itàlia, i Egipte, on anà a fer penitència Patró de Banyoles, on se'n conserva el cos, el seu culte hi és documentat des d’abans del 1279, que fou abandonada la capella del “Puig de Sant Martirià o del convent vell” i traslladada al monestir de Banyoles El 1649 hom li féu un nou altar a l’església del monestir Es conserva una arqueta de plata repussada del segle XV amb les seves relíquies i un bust d’època barroca Hi ha una peça dramàtica sobre la seva vida, en català, conservada en el Capbreu de la vida de sant Martirià,…
Maians

Restes del castell de Maians (Castellfollit del Boix)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi de Castellfollit del Boix (Bages), al límit amb Anoia, al peu del coll Gossem, antic hostal al camí d’Igualada a Manresa.
La nova església parroquial de Sant Andreu data de la fi del segle XVIII i és situada en el nucli modern del poble A Maians cal mencionar el Centre Agrícola Recreatiu de Maians 1983 Hom celebra la festa major de primavera el tercer diumenge de maig i la festa major, al novembre, el diumenge més proper a Sant Andreu La crònica de l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Benet de Bages, l’any 927, fa esment del castell de Maians, entre les heretats que el fundador Salla oferia com a garantia de continuïtat del cenobi Els abats i els monjos de Sant Benet…
censual
Dret
Dit de tot allò que correspon a un cens emfitèutic, ja sigui contracte o escriptura, capbreu, canon o pensió, o qüestió que dimana del cens.