Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als rals de plata de Nàpols (dits sovint de Sicília per la denominació de Sicília deçà Far
aplicada a Nàpols) batuts per Alfons el Magnànim.
Els primers tipus, batuts a València abans de la conquesta, duien l’efígie del rei de cara i els tipus més tardans s’acostaven al model del carlí angeví, presentant el rei sedent al tron El primer tipus s’anomenà carlí vell i el segon carlí nou i ambdós duien, al revers, armes quarterades catalanonapolitanes Foren emesos fins a l’extinsió del Regne privatiu de Nàpols, amb la unificació italiana
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que prengué, sobretot a partir de Martí el Jove (1402-1409) el pirral de plata de Sicília creat per Pere el Gran el 1283.
El carlí sicilià, anivellat inicialment amb el croat de Barcelona, perdé pes amb Joan II i fou substituït en temps de Ferran II pel tarí , a l’equivalència d’un tarí per dos carlins
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or i d’argent encunyada per Carles I d’Anjou, rei de Nàpols (1266-85).
La d’or coneguda també amb el nom de salut La d’argent fou molt imitada als països mediterranis
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a diverses monedes encunyades a nom de reis anomenats Carles o a d’altres que s’hi inspiraren.
carlí | carlina
Història
Partidari de Carles Maria Isidre de Borbó o dels seus successors que han pretès la corona d’Espanya.
Partit Carlí
Política
Partit polític constituït amb una de les tendències en què es dividí el carlisme
.
Alhora que continuació històrica d’aquest, en bandejà l’aspecte integrista i tradicionalista i adoptà un accent marcadament socialista Es constituí en l’acte de Montejurra del 1965 Presidit pel príncep Carles Hug de Borbó-Parma , s’estructurà en forma federal, d’acord amb les diferents nacionalitats i regions de l’Estat espanyol als Països Catalans el Partit Carlí de Catalunya, el Partit Carlí del País Valencià i el Partit Carlí de les Illes Fou legalitzat pel juliol del 1977, després de les primeres eleccions democràtiques postfranquistes Havent…
aixecament Carlí
Història
Aixecament armat carlí (1855-56) que intentà d’explotar la situació política creada per la Revolució del 1854.
La insurrecció es produí simultàniament a Àlaba, a Navarra, al Baix Aragó i al Maestrat, on inicialment semblà que podria assolir una gran volada, i al Principat de Catalunya, on l’acció militar fou més aspra i més llarga que enlloc Les primeres partides catalanes aparegueren pel juny del 1855, coincidint amb l’agitació obrera a Barcelona vaga general i mort de Josep Sol i Padrís Aquestes partides eren manades per Josep Borges, Estartús i Marcellí Gonfaus Marçal , el qual, com a comandant general, féu pública una proclama 27 de juny Pel juliol entrà a Catalunya Rafael Tristany Borges derrotà…
Gian Rinaldo Carli
Economia
Història
Economista i erudit italià.
És autor de Sulle monete 1751-59, dins la línia del quantitativisme i del mercantilisme, i de Del Commercio Libero dei grani 1771, on es manifestà contrari als principis de la fisiocràcia i al lliure comerç del blat És autor també d' Antichità italiche 1788-90
Carles Galters
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, identificat molt probablement amb el Mestre Carlí, originari de Rouen (Normandia) i actiu a Catalunya al començament del segle XV.
El 1408 dissenyà el projecte del portal major de la catedral de Barcelona conservat a l’arxiu capitular, ajudat pel seu macip Joaní, o Janí, el qual portal no fou dut a terme fins en 1887-90 per Josep Oriol Mestres El 1416 dirigia la construcció del coronament del campanar de la seu de Lleida, obra seva que havia iniciat el 1410 El seu estil denota la influència del gòtic francès per l’abundor d’elements decoratius, en contrast amb la sobrietat del gòtic català, però amb un resultat harmònic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina