Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
carmí
Biologia
Colorant bàsic, de color carmí, específic de les nucleoproteïnes, que hom sol usar mesclat amb alum o sals amòniques, que actuen de mordent, i amb altres colorants.
Permet d’efectuar tincions en bloc i és força persistent
carmí
Pintura
Pigment extret dels cossos secs de les cotxinilles femelles, de color molt similar i propietats pictòriques paral·leles al carmesí, de to més clar i de matís menys blavós.
Les seves propietats colorants són degudes a l’àcid carmínic, que amb alúmina forma una laca alumínica Molt emprat antigament en tintoreria, el seu ús actual ha restat gairebé reduït a colorant d’alimentació, productes farmacèutics, microscòpia i pintura artística és, però, poc estable a la llum
carmí acètic
Biologia
Colorant a base de carmí i àcid acètic que actua alhora de fixador.
És emprat especialment en la tinció dels cromosomes
dactilopi
Entomologia
Gènere d’homòpters de la família dels afídids que inclou espècies molt perjudicials i prolífiques.
Les espècies Dcoccus i Dindicus a fi d’obtenir-ne el carmí o roig de cotxinilla són pròpies de l’Amèrica Central
corona de reina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, amb una roseta de fulles basals d’1,5 a 3 cm de llarg, espatulades i terminades en punta.
Fa una inflorescència de 20 a 30 cm d’alçària, de flors blanques puntejades de carmí Creix als conglomerats calcaris de Montserrat i de les muntanyes veïnes
àcid carmínic
Química
Àcid antraquinoncarboxílic substituït amb una cadena lateral de glucòsid, colorant natural.
És el principal constituent del carmí hom l’extreu dels cossos dessecats de l’insecte Coccus cacti cotxinilla Troba aplicació en fotografia en color i com a pigment
cotxinilla
Entomologia
Nom de diferents gèneres i espècies d’insectes homòpters de la família dels còccids
, caracteritzats perquè presenten tarsos amb un únic artell, dimorfisme sexual notable i són típicament productors de secrecions, com cera, seda, etc.
Són recobertes per una closca característica per a cada espècie Les cotxinilles presenten metamorfosi i poden ésser vivípares, ovovivípares i, en molts casos, partenogenètiques En passar de l’estat de nimfa al d’adult, les femelles s’immobilitzen, mentre que els mascles, alats, tenen una curta vida lliure, i moren tot seguit de la fecundació Les femelles tenen un aparell bucal típicament xuclador que els serveix per a succionar la saba de les fulles i tiges dels vegetals sobre els quals viuen això, unit al fet que n'hi ha grans quantitats, les converteix en una veritable plaga per als…