Resultats de la cerca

En produir-se la invasió musulmana de Mūsà ibn Nuṣayr, hi pactà i renegà el cristianisme Els seus descendents formaren la família Banū Qasī

Fou procònsol de l’Àfrica i governador de Dalmàcia i Panònia És autor d’una Història romana , en vuitanta llibres hom en conserva vint-i-cinc, que abracen el període 69 aC-47dC i el 216-219

Ensenyà a Atenes, i a Palmira fou el principal conseller de la reina Zenòbia Acusat d’haver escrit una carta on la reina es negava a rendir-se, fou executat quan la ciutat sucumbí a l’emperador Aurelià Els seus treballs retòrics i crítics foren molt apreciats La tradició medieval li atribuí, sense gaire fonament, el tractat Del sublim Pseudo-Longí

És present en forma de pólvores marrons insolubles en l’aigua i solubles en l’amoníac Hom l’obté per reacció de solucions de clorurs d’estany II i IV És emprada en la decoració de porcellanes i esmalts i en la manufactura de vidre de color vermell

Qüestor de Cras en la seva campanya contra els parts 52 aC, el 49 aC esdevingué tribú de la plebs Durant la guerra civil fou prefecte de la flota pompeiana Després de Farsàlia es reconcilià amb Juli Cèsar, però fou un dels caps principals en la conspiració que en preparà l’assassinat, en el qual participà personalment 44 aC Fou després governador de Síria S'alià amb Brut contra el triumvirat A Filip fou vençut, i, ignorant la victòria de Brut, es féu matar per un llibert

Ajudà el nou emir Ḥišam I en la revolta antiomeia, atiada per Bagdad i encapçalada per Sa'īd ibn al-Ḥusayn al-'Ansarī als ports de Beseit 788-789

Segons Dió Cassi i Tzetzes, els bèbrices són els qui després foren anomenats narbonesos

Educat en el cristianisme, es convertí al paganisme Ensenyava a Alexandria una doctrina eclèctica És considerat l’iniciador del neoplatonisme fou mestre de Plotí, Cassi Longí i Orígenes

Hom l’obté per l’acció de l’aigua règia sobre l’or És emprat en la fabricació d’or finament dividit, preparació de la porpra de Cassi, com a colorant i en medicina

Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep MNolla i Isabel Rodà, l’han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sallusti, Plini el Vell i Dió Cassi