Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 2010 a Aiguafreda Vallès Oriental per Èric Vergés veu i guitarra, Jan Riera-Prats guitarra, acordió i percussió i Roser Cruells contrabaix L’any 2012 incorporaren al grup una secció de vents i el 2013 una bateria Gràcies a internet, l’estiu del 2011 aconseguí un gran èxit amb la cançó  Jènifer , que descriu humorísticament l’idilli entre dos joves catalans de procedències i context sociocultural molt allunyats un independentista de l’interior del país i una filla de la immigració castellanoparlant dels anys seixanta La cançó guanyà el premi Enderrock a la millor…

Fou publicat per Edicions 62  l’any 1964 Concebut com una combinació d’assaig sociològic, reportatge periodístic i crònica personal, l’autor mateix formava part del collectiu descrit en el llibre El punt de partida és l’establiment a Catalunya de grans onades d’immigració procedent de la resta de l’Estat espanyol, majoritàriament castellanoparlant, durant el període iniciat al final de la dècada dels cinquanta del segle XX i que s’allargà fins al principi dels setanta, en un context de creixement econòmic i alhora de repressió, tant del moviment obrer com de la identitat catalana…

Es presentà el 3 d’octubre de 2013 a Bellvitge l’Hospitalet de Llobregat, amb la finalitat de fer arribar el debat sobiranista i els arguments independentistes a la població catalana majoritàriament castellanoparlant de l’àrea metropolitana, procedent o descendent de la immigració dels anys seixanta i setanta d’altres zones de l’Estat espanyol Amb el temps l’associació ha estès l’activitat a la resta del territori català Basa els seus arguments en una distribució més justa de la riquesa, de les oportunitats i d’un major benestar general en una hipotètica Catalunya independent…

Editor del diari El País 1976, fou creat el 1972, si bé no fou inclòs en el registre d’empreses periodístiques fins el 1975 L’empresari Jesús de Polanco  en fou el president fundador fins l’any 2007, i del 1988 el periodista Juan Luis Cebrián  en fou el conseller delegat fins el 2008, que ocupà la presidència És un dels principals grups de comunicació multimèdia espanyols Inclou les emissores de ràdio de la Cadena SER i diverses emissores de radiofórmula, el diari econòmic Cinco días des del 1989 i l’esportiu Diario As des del 1996 i des del 2006 té una participació accionarial majoritària en…

Sorgida de les reunions que el 1713 presidia al seu palau el marquès de Villena, Juan Manuel Fernández Pacheco, fou fundada el 1714 per Felip V a Madrid Originàriament eren 8 membres, però el 1715 foren augmentats a 24 Aquest mateix any foren aprovats els primers estatuts i adoptat l’emblema d’un gresol al foc amb la llegenda Limpia, fija y da esplendor Fins el 1754, que Ferran VI els concedí un lloc a la Casa del Tresor, els acadèmics continuaren les reunions al palau del seu primer president Carles IV els traslladà al carrer de Valverde, i finalment, el 1894, la institució ocupà un palau de…

Estudià el batxillerat a la seva vila nadiua i filosofia i lletres a Madrid Preparà diverses oposicions i finalment guanyà la càtedra de grec a la Universitat de Salamanca 1891, d’on fou rector molts anys Visità Barcelona ja el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat collaborà en diversos diaris castellans barcelonins i en alguna revista àcrata, com Ciencia Social Féu amistat sobretot amb Pere Coromines i Jaume Brossa i després amb Joan Maragall Inconformista i debellador de persones, institucions i règims, fou confinat a Fuerteventura 1924 per la Dictadura de Primo de Rivera Al cap d’…

Molts dels seus llibres tenen doble versió catalana i castellana A dos anys es traslladà a Barcelona amb la seva família, que visqué uns anys a les barraques de Montjuïc, i posteriorment es traslladà al grup de Cases Barates Eduard Aunós, al barri de Cantunis, d’on tragué gran part del material de la seva obra i on residí fins a la mort El 1939 hagué de deixar l’escola i començà a treballar en oficis diversos Autodidacte, començà a publicar els anys cinquanta, en què també s’inicià com a periodista Feu de la immigració a Catalunya dels anys 1950-70 matèria d’una literatura amb un clar esperit…

El terme és en una bona part planer l’accidenten la serra de la Forna al SW, el tossal de Beties 693 m alt i de la Mola 541 m al NE, el Montagut, la lloma de la Xirixola i la serreta Llarga al NE, que avancen enmig d’un relleu àrid glacificat, i l’extrem meridional de la serra del Sit El Vinalopó, una mica encaixat, té una certa tendència a ramificar-se dins el seu llit major, i recull diverses rambles de funció molt esporàdica Al llit de la rambla del Vinalopó brollen fonts salabroses, com les mines —autèntiques foggaras — del molí de la Mola 2,7 km i de la rambleta del Pla 1,5 km El sòl no…

Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…