Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
catifa
Dones fent catifes a Jaipur, Índia
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit gruixut de superfície generalment vellutada, amb diversitat de dibuixos i colors, fet amb fils de llana o amb mescla d’aquesta i de fibres sintètiques, que té per base un teixit fort de cànem, jute, cotó, etc, i que és emprat, recobrint el soler d’habitacions, de graonades, etc, per a resguardar del fred i com a ornamentació.
L’art de fabricar catifes prové de l’Orient, on és conegut des de la més remota antiguitat Segons llur origen, tenien dibuixos geomètrics les catifes atribuïdes a les tribus nòmades de l’Àsia central, dibuixos de figures d’influència xinesa i motius florals d’origen persa Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament Les primeres són teixides en bastidors o telers, horitzontals o verticals es caracteritzen per la forma dels nusos són anomenades de nus turc, de nus persa , etc i són definides pel nombre de fileres de nusos per metre de teixit, nombre que sol oscillar entre 250 i…
catifa floral
Catifa floral al barri del Raval de Blanes (2011)
© Jaume Ferrández
Folklore
Catifa feta amb flors que originàriament s’elaborava durant les processons de Corpus en molts pobles i ciutats de Catalunya.
El capellà i el seu seguici caminaven pels carrers principals, que es guarnien amb flors de diferents colors amb una gran varietat de formes i dibuixos La ginesta i els pètals de roses són algunes de les flors més utilitzades en la confecció d’aquestes catifes Si bé en moltes poblacions aquesta tradició s’ha perdut, algunes l’han mantingut i ha acabat esdevenint una festa popular d’interès turístic, com en el cas de Sitges, Arbúcies i la Garriga També s’han recuperat les de Caldes de Montbui i Girona, a més de les que s’elaboren per a la Processó del Silenci de Badalona i les de Sant Sadurní…
nus persa
nus persa
Indústria tèxtil
Nus emprat, en algunes catifes orientals nuades a mà, per a lligar els fils de pèl als d’ordit, en el qual els dos caps d’un fil de pèl surten l’un a cada costat d’un fil d’ordit.
Dóna una superfície molt regular i permet d’atapeir molt la catifa
túfting
Indústria tèxtil
Procediment modern de gran producció, per a fabricar catifes.
Unes agulles introdueixen el fil de pèl a través d’un fort teixit de fons El fil resta formant unes bagues, no lligades amb el teixit de fons, en una de les seves cares La fixació de les bagues és feta aplicant una capa de làtex de cautxú al revers de la catifa Hom pot tallar les bagues per a formar el pèl Amb aquest procediment també es fabriquen vànoves i roba per a la llar
Josep Usó i Mañanós
Josep Usó i Mañanós
© Alejandro Miralles Montolío ''El Fotògraf Valencià''
Literatura catalana
Escriptor.
Installat a Villareal de petit, es llicencià en químiques a la Universitat de València 1981 Professor d'institut de física i química, ha editat manuals didàctics d'aquestes assignatures i de matemàtiques A la dècada dels anys noranta s'inicià en la literatura de ficció, i el 1998 publicà La catifa maleïda A partir d'aquesta obra combina la novella amb la narrativa curta Amor amarg premi Universitat de Lleida 2001, Carme i Maria Roser d'Argent del premi Vila de Puigcerdà 2003, Civils i incivils premi Sant Carles Borromeu d'Andorra 2004, Els retrobats i els perduts premi Ciutat…
pelut
Estora o catifa d’espart amb pèls llargs que surten del teixit.
encatifar
Cobrir el terra (d’una cambra, etc), amb una catifa o amb catifes.
alpujarra
Indústria tèxtil
Catifa de fabricació artesana o industrial, elaborada a la comarca de Las Alpujarras.
És caracteritzada per un tipus de nus, gruixut i poc atapeït, per una senzilla combinació de colors i per l’ús de temes tradicionals de disseny elemental i serial de filiació islàmica generalment hi figuren, també com a elements ornamentals, el nom del realitzador i la data