Resultats de la cerca

Les Ordinacions de Pere III de Catalunya-Aragó 1344 preveien dos cavallerissos i un sotscavallerís reials, els quals estaven sota les ordres del majordom

Fou comanador de Calanda i més tard d’Alcanyís Com el seu pare i els seus germans Ramon i Gaspar, participà en la guerra civil catalana de 1462-72 al costat de Joan II Cavallerís major de l’infant Ferran, el 1475 lluità al seu costat en la guerra civil castellana El 1477 acompanyà la princesa Joana a Nàpols quan anava a casar-se amb el rei Ferran, i hi restà com a ambaixador de Ferran II de Catalunya-Aragó Més tard prengué part en la guerra de Granada

Cinquè duc d’Osuna i duc consort d’Uceda, marquès de Peñafiel i consort de Frómista, comte d’Ureña Fill de Juan Téllez-Girón y Enríquez de Ribera , el succeí com a cap de les galeres de Sicília 1656, després d’uns quants anys al Milanesat Lluità a Portugal 1657-64, però es desprestigià amb la derrota de Castelo Rodrigo 1664 Nomenat lloctinent de Catalunya 1667-69, en esclatar la guerra de Devolució contra Lluís XIV de França hagué d’organitzar la defensa del Principat les seves exigències d’armes i tropes li feren mantenir relacions tibants amb les autoritats catalanes Féu costat al moviment…

Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasques de caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d' Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort pontifícia d’Avinyó i prop…

Fill de Berenguer IV d’Oms Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms Berenguer V d’Oms Cavallerís d’Alfons el Magnànim El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 feta hereditària el 1428 Governador general de Mallorca 1425-57, hagué d’afrontar la revolta dels forà , iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va Es congracià l’animadversió de tothom en…

Fill d’Andreu Febrer Vic, 1352- i de Francisca Callís, probablement neta de Barchinona Calis, la primera persona d’aquest cognom que detingué el domini útil del mas  el Callís Orís, d’on era també el jurista Jaume Callís ~1370-1434, fill de Sibilia Callis, cosina segurament de Francisca El 1398, quan ocupava el càrrec d’escrivà de Martí I l’Humà, prengué part en la croada contra Barbaria Després fou cambrer del rei Martí el Jove de Sicília, al servei del qual intervingué activament en l’acció contra el rebel Artal d’Alagó i en negocià l’extradició a la cort francesa El 1418 Alfons el Magnànim…

El seu fill Pere Mercader mort el 1278 fou comandant de mar, assistí a les corts de Barcelona 1251 i a la presa de Múrcia i fou pare de Guillem Mercader mort el 1328, senyor del castell de Bellreguard 1284 Aquest fou pare de Berenguer Mercader i Carròs mort el 1378, jurat de València 1364, doctor en lleis i conseller de Pere III, el qual fou avi de Berenguer Mercader i de Fenollet mort el 1420, que fou camarlenc o cambrer major del rei Martí I Aquest darrer tingué per fill el notari i jurista Joan Mercader i Gomis mort el 1429, que fou pare de Berenguer Mercader i Miró , que adquirí les…

Tots aquests són considerats participants Són cambrers secrets de capa i espasa, també, els oficials laics al servei de l’avantcambra ho són supernumeraris , encara, un gran nombre de persones, nobles o no, nomenades de per vida El nom prové de l’uniforme de cerimònia, amb capa negra i espasa