Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
Sant Martí de Juïnyà
Església
Antiga església del poble de Juïnyà (Garrotxa), que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró.
El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia
emfitèutic | emfitèutica
Juïnyà
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), situat a l’esquerra del Junyell, poc abans de l’aiguabarreig amb el Fluvià.
L’antiga església de Sant Martí, seu d’un priorat canonical, fou cedida el 977 pel comte Miró a Santa Maria de Besalú el 1104 era arruïnada i fou cedida de nou per Bernat III als canonges reformats de Sant Ruf de Besalú, que la reedificaren a Capellada, amb el nom de Sant Martí de Capellada, parròquia de la qual depèn el poble
dosi absorbida
Física
Energia cedida per una radiació ionitzant a la unitat de massa irradiada.
La unitat SI de dosi absorbida és el gray , bé que sovint hom empra el rad , que equival a una centèsima de gray
Ístria
Península
Península del NW de la península balcànica, a la mar Adriàtica, entre els golfs de Trieste al NW, de Venècia a l’W i de Kvarner a l’E, la major part de la qual pertany a Croàcia, excepte el N, que correspon a Eslovènia.
Hom hi distingeix diverses regions al NE, un altiplà calcari Ćićarija, de sòl pobre una plana litoral, que s’estén per l’E i el S, amb sòls de terra rossa i la regió central, formada per flysch del Terciari Hi ha bestiar oví a Ćićarija, conreus de vinya, cereals i oliveres i pesca a la costa occidental El principal nucli urbà és Pula Habitada pels vènets, Ístria fou conquerida pels romans 177 aC Dominada successivament pels visigots 401, els huns 452, els ostrogots, els croates s VI i els llombards, Carlemany la integrà a la marca de Friül Posteriorment, passà al Sacre Imperi Sota el domini…
Sant Onofre de Museros
Convent
Antic convent dominicà del municipi de Museros (Horta del Nord), a l’W del poble, que ha estat convertit en mas de Sant Onofre
.
Era una antiga ermita cedida el 1471 pel seu propietari als dominicans observants en fou prior Lluís Bertran Fou noviciat i casa d’estudis de l’orde
Benifaraig
Poble
Poble del municipi de València, en plena horta, a 5 km de la ciutat, al límit amb el terme d’Alfara del Patriarca.
Antiga alqueria islàmica, fou cedida a l’orde del Temple 1251 L’església de Santa Maria Magdalena és del s XVII Fou annexat a València el 1900
So N’Espanyolet
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a ponent del nucli urbà, més enllà del barri de Santa Catalina.
Forma, juntament amb Son Cotoneret, la parròquia de l’Assumpció de Maria l’església, construïda el 1953 i dedicada a sant Gaietà, fou cedida des del començament als teatins
Corsavell
Caseria
Caseria del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera del riu Corsavell
(que forma la vall homònima), afluent per la dreta de la Muga.
La parròquia Sant Martí depèn de la de Llorona fou fundada pels monjos del monestir d’Arles el 878 L’església, del s XI, fou cedida aquell segle a la canonja de Girona
llenca de Caprivi
Regió
Territori en forma de llenca del nord-est de Namíbia (uns 450 km de llargada i de 30 a 100 km d’amplada), que enllaça el país amb el riu Zambezi.
El canceller alemany Caprivi n’obtingué la possessió el 1893 Fou cedida l’any 1893 per la Gran Bretanya a la colònia alemanya de l’Àfrica del Sud-oest per donar-li una sortida al Zambezi