Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
cerebel
A dalt, visió externa i, a baix, secció axial a nivell dels peduncles superiors. 1, hemisferi esquerre; 2, hemisferi dret; 3, vermis; 4, lòbul anterior; 5 lòbul mitjà; 6, substància grisa; 7, substància blanca; 8, peduncle superior
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part de l’encèfal força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.
És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la…
falç del cerebel
Anatomia animal
Envà vertical i mitjà, replec de la duramàter, situat a la part més posterior de la cavitat cranial, entre ambdós hemisferis cerebrals.
atàxia cerebel·losa
Patologia humana
Atàxia produïda per lesions de les vies cerebel·loses.
Hi ha una descomposició del moviment asinergia per raó de la qual hom no assoleix mai l’objectiu proposat dismetria En caminar hi ha una titubació semblant a la de l’embriaguesa, l’atàxic és incapaç de seguir una línia recta i manté els peus separats a fi d’eixamplar la seva base de sustentació En aquest tipus d’atàxia s’inclouen malalties degeneratives del cerebel i de les vies cerebelloses, com l’atàxia de Friedreich i d’altres
síndrome cerebel·losa
Patologia humana
Conjunt d’alteracions nervioses determinades per la lesió del cerebel.
Es caracteritza principalment per atàxia, vertígens, dismetria, asinergia, tremolor d’acció, nistagme, alteracions del to muscular, etc
protuberància anular
Anatomia animal
Part intermèdia entre el bulb, els peduncles cerebrals i el cerebel.
Ocupa la part anterior i superior de la fossa craniana inferior, entre el cerebel i la canal basilar Era anomenada també protuberància cerebral
encèfal
Tall sagital de l’encèfal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina els lòbuls…
oliva
Anatomia animal
Nom donat a diversos nuclis de substància grisa del sistema nerviós central; és anomenada també cos olivari
.
Al bulb raquidi hi ha les olives bulbars , a la protuberància les olives protuberancials , i al cerebel les olives cerebelloses o nuclis dentats principals