Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Luigi Cherubini
Música
Compositor italià.
Inicià la seva carrera amb obres de caire religiós Gràcies al gran duc Leopold de Toscana pogué perfeccionar els seus estudis amb Giuseppe Sarti El 1780 escriví una òpera, Quinto Fabio , per a la ciutat d’Alessandria Itàlia dos anys més tard esdevingué conegut amb L’Armida abbandonata i Adriano in Siria , òperes en les quals no s’apartà de l’estil napolità, aleshores celebrat a Europa, i que li valgué una invitació per a anar a Londres 1785, on durant un any fou compositor de cort de Jordi III S'establí a París 1786 escriví una cantata — Amphion , 1787— per a la lògia maçònica a la qual s’…
rèquiem
Cristianisme
Missa de difunts, dita també missa de rèquiem, que comença amb l’introit Requiem aeternam, i que hom celebra en ocasió de funerals, d’aniversaris i en la commemoració dels difunts (2 de novembre).
Nombrosos compositors n'han immortalitzat els texts, entre els quals cal destacar els anònims de la Missa pro defunctis gregoriana, Palestrina, Victoria, Mozart, Cherubini, Schumann, Brahms, Verdi, Penderecki, etc
Thérèse Tietjens
Música
Soprano alemanya d’origen neerlandès.
Formada a Hamburg, hi debutà 1849 amb Lucrezia Borgia , de Donizetti Actuà a Frankfurt i Viena, i el 1858 es presentà a Londres, on assolí una fama mítica amb un repertori molt variat des de Lohengrin a la Medea de Cherubini Es retirà el 1877
Jacques-Fromental Halévy
Música
Nom amb el qual és conegut el compositor francès d’origen jueu Jacques-Fromental-Élie Lévy.
Estudià amb Cherubini a París Influït per Gluck i per Spontini, rivalitzà amb Meyerbeer com a autor d’òperes de gran espectacle, com La Juive 1835 estrenada a Barcelona el 1859, Charles VI 1843, etc També escriví òperes còmiques, com Le val d’Andorre 1848, Le nabab 1853, etc Fou mestre de Gounod, de V Massé i de Bizet
Giulio Confalonieri
Música
Musicòleg, crític, compositor i pianista italià.
Director 1954 de l’escola de cant de La Scala Autor de sonates i de música simfònica i escènica el ballet Une nuit de Versailles , 1926 l’òpera Rosaspina , representada a Bèrgam el 1939 Ha publicat diversos estudis, entre els quals Prigionia di un artista Il romanzo di L Cherubini i Guida alla musica 1950, reeditat amb el títol Storia della Musica 1958, i ha dut a terme la revisió de música italiana antiga
François-Joseph Fétis
Música
Musicòleg i compositor.
Estudià a París amb Boieldieu i Cherubini Fou crític musical des del 1826 de “Le Journal des Débats”, i fundà 1827 “La Revue Musicale” Dirigí 1833-71 el conservatori de Brusselles i en féu un dels més importants d’Europa Hom consulta encara la seva Biographie universelle des musiciens 8 volums, 1833-44 i la seva Histoire générale de la musique 5 volums, 1869-76 Autor d’òperes, simfonies, etc, avui oblidades
Riccardo Muti
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià piano al Conservatori de Nàpols i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Milà, on rebé classes de composició i direcció d’orquestra d’AVotto El 1967 guanyà el Concurs Guido Cantelli i inicià la seva carrera internacional Feu el seu primer concert amb l’Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino 1969 Del 1973 al 1982 fou director de l’Orquestra Filharmònica de Londres, on substituí Otto Klemperer Del 1977 al 1980 fou el principal director invitat de l’Orquestra de Filadèlfia i del 1980 al 1992 en fou el director musical En 1986-2005 fou director musical del Teatro alla…
,
Joan París
Música
Cristianisme
Músic i eclesiàstic.
En acabar els estudis de música, es dedicà a la composició Marxà a Cuba i s’establí a Santiago Fou, durant 40 anys, mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat Fou el promotor i introductor, de la música de Beethoven al país i considerat un gran coneixedor, i difusor de les obres de Pergolesi, Porpora, Cimarosa, Haydn i Cherubini Exercí també com a professor de piano i es destacà com a organitzador de concerts Dins de la seva obra cal destacar composicions com Tres misas , Introito , Salmo , Lección primera de difuntos , Oficio de difuntos , alguns motets i nadales
Claudio Scimone
Música
Director d’orquestra italià.
Deixeble de C Zecchi, D Mitropoulos i F Ferrara, el 1959 fundà I Solisti Veneti, formació amb la qual afermà la seva fama de gran intèrpret del repertori barroc i clàssic, encara que també conreà amb èxit la música contemporània Molt valorat com a director operístic, participà en festivals com els de Salzburg 1975-93, Spoletto i Maggio Musicale Fiorentino, essent un dels grans impulsors en la recuperació d’òperes poc freqüents d’A Vivaldi i G Rossini, i d’obres orquestrals oblidades de L Cherubini, G Pacini, M Clementi i altres compositors italians El 1968 es feu càrrec de la direcció de l’…
Maria Callas
Maria Callas
© Fototeca.cat
Música
Nom amb què fou coneguda la soprano grega Maria Kalogerópulos.
Fou deixebla d’Elvira de Hidalgo a Atenes, on debutà a 15 anys amb Cavalleria rusticana , de Mascagni El 1947 començà a Verona la seva carrera internacional interpretant La Gioconda , de Ponchielli La seva veu, tècnicament discutible, però d’una extensió tan formidable la 2 a fa 5 que li permetia de cantar des de papers d’agilitat Lucia di Lammermoor fins als de soprano dramàtica Tristan und Isolde , juntament amb l’expressivitat punyent de què era capaç i el seu talent com a actriu dramàtica la convertiren en la diva indiscutible de l’òpera mundial durant els anys cinquanta i en el gran…