Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
cima
Botànica
Inflorescència definida en la qual l’eix principal té creixement limitat i termina en una flor, com també els eixos secundaris successius.
cima
Botànica
Cadascun dels brots o tanys d’una planta que s’enlairen fins al cimall.
Giambattista Cima
Pintura
Pintor italià de l’escola veneciana, dit Cima da Conegliano
.
Deixeble, a Vicenza, de Bartolomeo Montagna, passà a Venècia 1492, on fou influït per Giovanni Bellini Els fons de les seves composicions, en un principi arquitectònics a la manera d’Antonello da Messina Sant Sebastià , Musée des Beaux-Arts, Estrasburg, es desenvolupen cap al paisatge, que embolcalla els personatges amb una atmosfera lluminosa, on el color dóna una visió unitària al conjunt Verge amb dos sants , 1513, Louvre
cima helicoide
Botànica
Monocasi en què les branques successives arrenquen alternativament d’un costat i de l’altre.
cima escorpioide
Botànica
Monocasi en què la ramificació té lloc sempre pel mateix costat de l’eix.
Pere Cima
Cristianisme
Religiós franciscà; bisbe d’Elna (1371-77) i de Mallorca (1378-90) i confessor de Pere III de Catalunya-Aragó.
A Elna aconseguí una butlla de Gregori XI que posà fi als litigis nascuts entre el seu antecessor Pere de Planella i els cònsols de Perpinyà Traslladat a Mallorca, a l’inici del Cisma d’Occident, reconegué l’autoritat pontifícia de Climent VII a les corts del 1381 El 1385 celebrà un sínode
cimal
Botànica
Cadascuna de les branques principals més o menys verticals, especialment la que s’enlaira més que les altres o la que hom deixa a l’arbre tallant les altres.