Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
proindivisió
Dret civil
Situació d’indivisió en què es troba un bé que pertany a més d’una persona (proindivís).
Sol dir-se de les herències quan els cohereus no han efectuat la partició
partidor | partidora
Dret civil
Persona a qui el testador encomana per a després de la seva mort la facultat de dur a terme la partició de l’herència.
No pot recaure en qui sigui cohereu o legitimari de part alíquota, a menys que aquest darrer sigui un ascendent de tots els cohereus
pressumpció muciana
Història del dret
Tipus de promesa o garantia testamentària efectuada per via d’estipulació.
Introduïda pel jurista romà Quint Muci Escèvola, permet als legataris instituïts sota condició potestativa negativa entrar en possessió immediata de l’objecte llegat, comprometent-se a restituir l’herència als cohereus o substituts, o una part de la que els correspongui, si la condició es compleix
Claudi Neró Tiberi
Història
Emperador romà (14 dC-37 dC).
Fill de Tiberi Claudi Neró i de Lívia, maridada amb August el 38 aC, començà de jove la carrera política i militar Després d’un tribunat militar a Hispània 26 aC, acomplí diverses missions a Armènia, la Gàllia, els Alps, Pannònia i Dalmàcia, on revelà notables qualitats August el feu casar amb la seva filla Júlia, vídua d’Agripa 12 aC El 7 aC celebrà un triomf sobre els germànics, obtingué un segon consolat i l’any següent assolí la potestat tribunícia per cinc anys S'exilià voluntàriament a Rodes, sens dubte per motius polítics, familiars i fins i tot religiosos Sofrí la influència de l’…
regne, marquesat i comtat de Provença
Geografia històrica
Territori format arran de la disgregació de l’imperi carolingi.
Els comtes i marquesos de Provença a Arle i a Avinyó Pel tractat de Prüm 855 fou atribuït a Carles I mort el 863, fill de l’emperador Lotari I, i a la seva mort quedà extingit, però fou ressuscitat el 879 per al duc Bosó I mort el 887 —germà de Riquilda, muller de l’emperador Carles II—, que es casà amb Ermengarda, filla de l’emperador Lluís II i deixà el regne al seu fill Lluís I el Cec mort el 928, que esdevingué emperador 901 amb el nom de Lluís III El regne de Provença fou també conegut com a regne de la Borgonya Cisjurana o Baixa Borgonya, regne d’Arle o de Viena, per les seves seus…
col·lació
Dret català
Aportació de béns per part d’un hereu a favor dels altres cohereus per a poder participar en la divisió de l’herència, mitjançant la qual el dret català pretén de corregir possibles desigualtats que es produirien pel fet d’haver rebut qualsevol descendent, en vida del causant, a la bestreta, porcions hereditàries.
invasions bàrbares
Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…