Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
commemoratiu | commemorativa
Heràldica
Dit de l’armoria la figura o les figures de la qual recorden un fet o una acció il·lustre, com, per exemple, les de Cristòfor Colom i Hernán Cortés.
dedicació
Cristianisme
Festa litúrgica commemorativa de la consagració d’un temple.
En el judaisme temple de Jerusalem, era celebrada amb gran solemnitat durant vuit dies, costum que passà també al cristianisme La dedicació de les principals esglésies patriarcals, epsicopals, etc ha estat sempre celebrada per tota la demarcació jurisdiccional corresponent
txatri

Txatri
Arquitectura
Pavelló cupulat de petites dimensions, sostingut habitualment per quatre columnes, propi de l’arquitectura de l’Índia.
Els txatris acostumen a coronar mesquites, mausoleus i temples, tot i que també n'hi ha d’aïllats, amb funció commemorativa És una denominació procedent del sànscrit
Luci Minici Natal Quadroni Ver
Història
Senador romà, fill de Luci Minici Natal.
Passà per diversos càrrecs fins a arribar a cònsol sufecte el 133 o el 139 Fou governador de les províncies de Mèsia Inferior i de l’Àfrica El 129 fou l’auriga vencedor dels jocs d’Olímpia, com ha restat constatat en una làpida commemorativa que es conserva al mateix indret
Jesús Rodríguez Picó
Música
Compositor i clarinetista.
Estudià al Conservatori del Liceu i després amplià la seva formació a França Ha collaborat amb diversos conjunts especialitzats en el repertori contemporani Grup Instrumental Català, Solars Vortices i com a intèrpret s’ha preocupat de difondre el repertori actual pel seu instrument El 1987 elaborà el projecte de l’emissora Catalunya Música, de la qual fou director de programes fins el 1990 El seu catàleg inclou nombroses composicions orquestrals i creacions de cambra, en particular les dedicades al clarinet o al saxo L’OBC li encarregà la partitura commemorativa del 10è…
Sunyer
Família de joiers i argenters de Barcelona dels segles XIX i XX.
En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló Barcelona — 1887, documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar El seu fill Josep Sunyer i Parera Barcelona 1850 — 1919, format al taller de P Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors Fou mestre de notables orfebres, com el seu fill Ramon Sunyer i Clarà i Jaume Mercadé Oriol Sunyer i Gaspar Barcelona 1923, fill de Ramon, en fou alhora deixeble i continuador en la direcció de l’obrador familiar des…
miracle dels Corporals de Daroca
Història
Fet extraordinari que la tradició situa com a esdevingut prop de Llutxent (Vall d’Albaida) durant la segona revolta d’al-Azraq (1276).
Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques el rector de sant Cristòfol de Daroca Aragó, que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu batalla de Llutxent Disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són…
Bartomeu Torres i Gost
Cristianisme
Eclesiàstic.
Vida i obra Estudià filosofia i teologia al Seminari Conciliar de Sant Pere, a Mallorca 1915-25, es doctorà en filosofia 1927 i teologia 1928 a Roma, on fou ordenat de sacerdot el 1928 Ocupà càrrecs eclesiàstics en diverses parròquies de Palma i Pollença, fins que fou nomenat rector del Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-54, provisor del Tribunal Eclesiàstic, i, finalment, degà de la seu de Palma 1961-86 Des del 1980 destinà importants esforços a impulsar la canonització del poeta i eclesiàstic mallorquí, Miquel Costa i Llobera , al qual dedicà gran part de la seva obra assagística, a més…
,
Ramon Stolz i Seguí
Pintura
Pintor.
Fill d’un tècnic alemany installat a València el 1865, es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera, i continuà els seus estudis a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid 1883-92 Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra Temporalment visqué a París i a Londres 1897-99 Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge És autor, entre d’altres, del quadre paisatgista Els clavells 1901 Participà en les Exposicions Nacionals de Belles…
Er

Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat a la baga, que comprèn la vall d’Er fins prop del coll de Lluç.
La capçalera d’aquesta és formada pel vessant occidental del Puigmal, on neix el riu d’Er que en aquest sector pren el nom de l'Aiguaneix, afluent, per l’esquerra, del Segre, al qual desemboca prop de Llívia La vall és flanquejada al NE per una alineació on es destaca la tossa d’Er 2 350 m alt i al SW per la tossa del Pas dels Lladres 2 662 m i la serra de l’Artiga La major part del territori és cobert pel bosc i pels pasturatges 222 ha Hom conrea 56 ha de cereals sègol i blat i 4 ha d’hortalisses El bestiar boví 190 caps és una de les principals fonts de riquesa La cooperativa lletera d’Er…