Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
sinterització
Tecnologia
En la siderúrgia, escalfament a 1 000-1 200°C de menes i residus siderúrgics pulverulents, amb un gra de gruix comprès entre 0,5 i 5 mm, per a obtenir un material porós (sínter), que és triturat en fragments d’un diàmetre adequat per a alimentar els alts forns.
El procés té lloc en una màquina de sinteritzar, on la massa, humitejada i mesclada amb pols de coc i un fundent calç, és distribuïda damunt una banda d’engraellat sense fi, compartimentada en caixes, que gira accionada per una roda les caixes passen sota un cremador de gas, que hi provoca la ignició superficial del coc, i sobre un dispositiu d’aspiració, que hi propaga la combustió de dalt a baix El sínter resultant és triturat i garbellat per a obtenir-ne fragments de 5-50 mm Si el gra de mineral és inferior a 0,2 mm, el procediment adequat és la pelletització
acel·lular
Biologia
Dit de l’organisme, teixit o òrgan constituït per una massa protoplasmàtica no compartimentada per parets cel·lulars.
S'aplica especialment a organismes unicellulars, com el gènere de les algues acetabulàries acetabulària, per distingir-los d’altres organismes unicellulars més petits i no tan especialitzats Així, les estructures acellulars són sovint multinucleades cenòcit, com és ara l’endosperma d’algunes angiospermes i les algues sifonals
cítric

Producció mundial de cítrics
©
Botànica
Economia
Agronomia
Nom donat a cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus
.
També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys…
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola fins a l’inici de la depressió vallesana.
Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de Llobregat i l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, del terme de Barcelona…