Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Jordi Martínez
Motociclisme
Motociclista.
Fou quatre vegades campió del món de motociclisme aconseguí tres mundials consecutius en la categoria de 80 cc els anys 1986, 1987 i 1988, i l’any 1988 assolí també el campionat del món de 125 cc El 1992 creà el seu propi equip, el Team Aspar, i compatibilitzà les funcions de cap de l’equip i de pilot fins el 1997, any de la seva retirada definitiva És el pilot amb més títols mundials del motociclisme de l’Estat espanyol darrere d’Ángel Nieto
Francesc Canals i Vidal
Filosofia
Filòsof.
Fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona entre el 1966 i el 1987, tasca que compatibilitzà amb un intens treball d’apostolat seglar Deixeble de Jaume Bofill, fou després de la seva mort la figura més important de l’escola tomista de Barcelona Els temes més freqüentats a la seva obra són la fonamentació de la metafísica i la interpretació filosoficoteològica de la història Les obres més significatives són Cristianismo y revolución 1957, Para una fundamentación de la Metafísica 1967, Sobre la esencia del conocimiento 1987 i San José en la fe de la Iglesia 2007
Jordi Alarte i Gorbe

Jordi Alarte i Gorbe
© PSPV / PSOE
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, del 1993 al 1995 hi representà els estudiants al claustre i a la junta de govern Afiliat al Partit Socialista del País Valencià el 1994, el 1995 fou designat regidor de Joventut de l’Ajuntament d’Alaquàs Després de les eleccions municipals de 1999, en què el PSPV guanyà per majoria absoluta, fou nomenat alcalde d’Alaquàs, càrrec que revalidà el 2003 i el 2007 també per majoria absoluta, i que compatibilitzà amb el de secretari executiu del PSPV i el de president de la comissió d’Afers Europeus de la Federació Valenciana de…
Josep Montanyès i Moliner
Teatre
Actor i director de teatre.
Es graduà en intrepretació 1963 i en direcció 1964 a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i es llicencià en interpretació 1970 i en arts dramàtiques 1973 per l’Institut del Teatre de Barcelona Seguí cursos de perfeccionament al Centre d’Art Dramàtic d’Estrasburg i al Roy Hart Theatre de Londres 1977 i realitzà nombrosos viatges de formació per Europa i els EUA Des de l’any 1963 mantingué una activitat docent sostinguda i del 1981 al 1988 fou director de l’Institut del Teatre de Barcelona —càrrec que ocupà de nou des de juliol del 2002—, on la seva tasca de direcció revertí en l’expansió i la…
Víctor Hellín i Sol
Història
Polític.
Perit mercantil, durant la Segona República milità a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA, i al gener del 1936 ingressà a la FET y de las JONS Participà activament en la revolta del juliol del 1936 a Lleida, i fou empresonat amb el fracàs del cop d’estat a Catalunya, cosa que li valgué la condició d’ ex-cautivo , camisa vieja i bones relacions entre els cercles franquistes i falangistes Fou successivament secretari local, inspector provincial, delegat provincial de transports i conseller nacional de l’Organización Juvenil Española de la FET y de las JONS i arribà a…
Pere Macias i Arau
Política
Polític.
Doctor enginyer de camins, canals i ports, fou collaborador dels serveis d’estudis de Banca Catalana , i treballà a la Direcció General d’Urbanisme Exercí la docència com a professor associat a la càtedra d’urbanisme i ordenació del territori 1989-92 i com a professor titular de legislació urbanística 1992-95 de l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1977, fou escollit alcalde d’ Olot el 1984, càrrec que ocupà fins el 1996 i que compatibilitzà amb els de vicepresident 1987-94 i president de la Diputació de Girona…
Carles Rahola i Llorens

Carles Rahola i Llorens
Historiografia catalana
Literatura catalana
Comunicació
Literat, publicista i historiador.
Vida i obra Fill d’una família de Cadaqués, es traslladà a Girona a tres anys, on visqué fins a la seva mort Fou autodidacte El seu pare, pescador, fundà l’any 1896 una impremta de la qual s’ocupà el seu germà Darius qui, dos anys més tard, fundà el diari El Autonomista , d’orientació republicana i federal, on Carles feu l’aprenentatge i desenvolupà, després, la faceta d’escriptor L’any 1898 ingressà a la Diputació de Girona, càrrec que compatibilitzà amb les seves tasques en El Autonomista Més endavant, estengué la seva activitat en nombroses publicacions diàries i revistes de Barcelona,…
, ,
Manuel Sanchis i Guarner

Manuel Sanchis i Guarner
© Arxiu Ismael Latorre Mendoza
Folklore
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg, historiador i folklorista.
Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…
, ,
Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Història
Literatura catalana
Filòsof, teòleg, historiador de l’Església i lexicògraf.
Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…
, ,
Àustria

Estat
Estat de l’Europa central alpina que limita amb Liechtenstein i Suïssa a l’W, amb Alemanya i Txèquia al N, amb Hongria i Eslovàquia a l’E i amb Itàlia i Eslovènia al S; la capital és Viena.
La geografia física Hom hi distingeix tres grans regions geomorfològiques l’Àustria pròpiament alpina, l’Àustria danubiana i el Burgenland La vall de l’Inn i el Brenner divideixen l’ Àustria alpina en dos sectors a l’oest, es troba la zona axial de la serralada alpina, amb nombrosos colls Brenner, Arlberg i valls Inn, Lech, Ill A aquesta àrea corresponen el Vorarlberg i el Tirol El Vorarlberg, a la banda dreta del Rin, té com a eix la vall de l’Ill, coberta de boscs a la part alta i aprofitada per a l’agricultura a la part baixa, i és unida pel túnel d’Arlberg a la vall de l’Inn, al Tirol El…