Resultats de la cerca

Molts poetes famosos compongueren escolis d’altres, anònims, tenien un origen popular

Fou introduït en la suite de clavecí a la fi del segle XVIII En compongueren F Couperin, JPh Rameau, A Campra i, modernament, Grieg i M Ravel

En sentit estricte, hom aplica aquest terme als escriptors de l’antiguitat clàssica que compongueren reculls de temes mítics quan la religió antiga trontollava i amb finalitat sovint literària

Era semblant al ballet de cour francès Sovint en tres moviments, era principalment ballada, però podia incloure fragments vocals o corals NGiles, WDavenant i altres compongueren partitures de masques Entre els autors de texts es destacaren Ben Jonson i JMilton

El caràcter d’aquesta forma inspirada més o menys directament en texts poètics és essencialment narratiu i llegendari Chopin i Brahms escriviren quatre balades per a piano, i Grieg, Liszt, Vieux-temps, Prokof'ev, Fauré, etc en compongueren per a diferents instruments

El seu origen es troba en l’art de la variació cultivat pels instrumentistes de llaüt i de viola de mà Els organistes compongueren ricercari segons la tècnica de la imitació Bach en compongué el 1747 en l' Ofrena musical , com a forma arcaica

Adquirí una gran importància als s XV i XVI Molts dels autors barrocs en compongueren, especialment a França i a Alemanya Al s XIX adoptà la forma d’una àmplia composició musical de caràcter religiós en la qual una massa coral és acompanyada per orgue o orquestra

L’ús dels acròstics es troba ja en les sagrades escriptures els salms i algun càntic abecedaris inicien cada versicle o estrofa amb una lletra de l’alfabet hebreu Alguns escriptors grecs i romans compongueren acròstics amb els títols de llurs obres La tradició dels acròstics fou recollida pels monjos medievals i pels grans poetes del Renaixement La literatura barroca els utilitzà abusivament i han arribat fins als temps moderns

Disposa de teclat, i les cordes són pinçades damunt la caixa harmònica, rectangular Les cordes són lleugerament inclinades amb relació al teclat, el qual és collocat en un costat de la caixa Antigament era anomenat sovint espineta Molt popular a Anglaterra als s XVI i XVII, són nombrosos els compositors anglesos que compongueren per a aquest instrument L’any 1612 fou publicada la primera recopilació de música per a aquest instrument, amb el títol de Parthenia

Donà lloc a la cançó instrumental o canzone da sonar , la qual fou originàriament una simple transcripció d’obres vocals per a orgue, especialment de cançons polifòniques franceses aviat els polifonistes italians els Gabrieli al s XVI, Frescobaldi al XVIII en compongueren d’originals, però hi perdurà l’afany d’adaptar als instruments l’estil vocal com la forma veïna de ricercar , era feta d’episodis encadenats en estil fugat, però amb les parts més clarament diferenciades La canzone da sonar donà lloc, en part, a la sonata