Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
hinterland
Dret internacional
Durant l’època d’expansió colonial, territori que s’estenia més enllà d’una zona costanera colonitzada i que era considerat sota la influència de l’estat colonitzador.
Aquest, que no havia ocupat amb efectivitat tot el territori, es comprometia a ocupar-lo amb exclusivitat
tractat de Contraassegurança
Història
Pacte de tres anys signat entre Alemanya i Rússia (18 de juny de 1887) en virtut del qual Rússia garantia la seva neutralitat si s’esdevenia un conflicte entre França i Alemanya.
En canvi d’això, Alemanya es comprometia a sostenir diplomàticament Rússia en la qüestió búlgara i en la dels estrets del Bòsfor i dels Dardanels
pacte de Gènova
Història
Tractat signat a Gènova el 20 de juny de 1705 entre els representants de Catalunya, Antoni de Peguera i Eimeric i Domènec Perera, i el plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe.
Aquest tractat segellà l’aliança de Catalunya amb Anglaterra, nació que es comprometia a desembarcar tropes per secundar l’alçament català a favor del rei arxiduc Carles III o, en tot cas, a fer respectar les constitucions i les lleis de Catalunya
tractat de Campoformio
Història
Tractat signat entre França (negociat per Bonaparte i ratificat pel Directori) i Àustria el 1797 a Campoformio (Friül), que posà fi a la Guerra d’Itàlia.
Àustria reconeixia a França la possessió dels Països Baixos austríacs, es comprometia a cedir-li un sector de terres alemanyes a l’esquerra del Rin i reconeixia la República Cisalpina França, per contra, li atorgava el marge esquerre de l’Àdige amb Venècia, Ístria i Dalmàcia
Càl·lies
Història
Política
Polític atenès de família noble.
En 449-448 aC tractà amb Artaxerxes a Susa l’anomenada pau de Càllies , per la qual Atenes es comprometia a no intervenir contra Pèrsia i els seus aliats, i Pèrsia reconeixia la lliga de Delfos En 447-446 aC negocià amb Esparta l’anomenada pau dels Trenta Anys
tractat d’Arràs
Història
Tractat entre Lluís XI de França i Maximilià d’Àustria, signat a Arràs al desembre del 1482.
En virtut d’aquest tractat França renunciava a Flandes, però obtenia el ducat de Borgonya, i Margarida, filla de Maria de Borgonya i de Maximilià d’Àustria, es comprometia amb el delfí de França, Carles, fill de Lluís XI, portant en dot la regió de l’Artois i el Franc Comtat
pacte de Canfranc
Història
Acord signat a Canfranc (Aragó) el 1288 per Alfons II de Catalunya-Aragó, Eduard I d’Anglaterra i Carles II d’Anjou per tal de resoldre el conflicte entre els casals d’Anjou i de Barcelona.
Carles d’Anjou seria posat en llibertat per Alfons II, però es comprometia a lliurar els seus fills Lluís i Robert com a ostatges, a pagar 30 000 marcs d’argent i a procurar de França una treva El pacte fracassà per la negativa de la Santa Seu i de Carles de Valois a reconèixer-lo
tractat de Milà
Història
Pacte secret, signat el 8 d’octubre de 1435 a Milà, entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i Filippo Maria Visconti, duc de Milà.
Alfons IV renunciava Còrsega i les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d’Itàlia fins a Bolonya Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l’alliberà amb tots els nobles catalans que l’acompanyaven
conveni de l’Hospitalet
Signatures del conveni de l’Hospitalet
Història
Acord secret signat a l’Hospitalet de Llobregat, el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei arxiduc Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l’exèrcit de Felip V, durant la guerra de Successió.
El conveni establia, d’acord amb els termes del tractat d’Utrecht , l’evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d’Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia A més de constituir un abandonament dels catalans sense llur consentiment, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans
pau de Barcelona
Història
Tractat de reconciliació signat el 29 de juny de 1529 a la catedral de Barcelona per l’emperador Carles V i pel bisbe de Vaison, Girolamo Bencucci, en nom del papa Climent VII.
Juntament amb la posterior pau de Cambrai 1529, posà fi al conflicte originat el 1526 per la formació de la Lliga de Cognac contra l’emperador, que culminà el 1527 amb el saqueig de Roma La difícil situació de Climent VII després dels triomfs imperials a Itàlia, l’inclinà a iniciar negociacions amb Carles V a través del cardenal Francisco Quiñones, general dels franciscans, i de l’ambaixador prop de la cort romana Miquel Mai afavorí aquesta actitud la necessitat d’una acció contra els turcs sollicitada per Ferran I d’Hongria, la pèrdua del temor a la convocació d’un concili per part del papa…