Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
concòrdia
Estat d’harmonia que resulta de l’acord dels sentiments, de les idees, etc, entre dues o més persones.
concòrdia
Història
Dret català
Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns; són considerats com a font de dret.
Ha tingut vigència fins al s XX la concòrdia signada entre Jaume II i el bisbe de Barcelona sobre l’execució de causes pies La concòrdia de la reina Elionor , que tingué vigència fins als s XVIII-XIX, fou signada el 1374 entre aquesta reina, lloctinent general de Pere III de Catalunya-Aragó, i el cardenal Bertran de Comenge i establí un procediment per a decidir la competència entre les jurisdiccions reial i eclesiàstica en cas de dubte i tractar especialment dels processos de sometent i de pau i treva respecte als eclesiàstics, llur bandejament i l’ocupació de llurs…
concòrdia
Història
Dret català
Contracte pel qual hom perdonava les pensions degudes en els censos.
El cas més conegut fou el de l’anomenada concòrdia de Barcelona , signada en aquesta ciutat entre Palma i els seus creditors censalistes barcelonins Contracte Sant
Concordia
Ciutat
Ciutat de la província d’Entre Ríos, Argentina, situada a la vora del riu Uruguai, al davant de la ciutat uruguaiana de Salto.
concòrdia
Història
Entesa entre diverses poblacions reials o senyorials per tal de fer cara, amb una sola organització de milícia, a bandolers, lladres i altres malfactors.
Les concòrdies o unions unió sovintejaren molt i foren l’arma més eficaç durant els s XVI i XVII, al Principat de Catalunya, per lluitar contra els bandolers