Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
concordat
Cristianisme
A partir del s XV, tractat entre el papa i un sobirà o un govern per a regular els afers eclesiàstics que interessen totes dues parts.
A l’edat mitjana rebien el nom de concordat tota mena de convencions entre els bisbes i els poders laics o els monestirs Els primers concordats foren signats després de l’emancipació de l’Església de la tutela temporal la convenció de Londres 1107 i la de Worms 1122, aquesta última entre Calixt II i Enric V Alexandre III i Frederic I 1176, Innocenci III i Frederic II 1212 i Climent IV i Carles d’Anjou 1265 sobre la investidura de les dues Sicílies firmaren uns altres concordats de caràcter polític Aquest tipus de tractat era conegut amb el nom de concòrdia a la corona catalanoaragonesa La…
pau de Basilea
Història
Denominació conjunta dels dos tractats conclosos entre França i Prússia i entre França i Espanya, respectivament, que posaven fi a la primera guerra contra la Revolució Francesa.
Pel primer tractat 5 d’abril de 1795, Prússia atorgava a França, provisionalment, la vora esquerra del Rin Pel segon 22 de juliol de 1795, França es retirava de la zona fronterera de l’Empordà i tornava als límits fixats pel Tractat dels Pirineus, posant fi a la Guerra Gran Intentà, però, de fer-se cedir la Vall d’Aran, i se'n retirà només a canvi de la cessió de la part castellana de l’illa de Santo Domingo
desarmament
Militar
Política
Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.
El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar els efectes dissuasius de l’…
edicte de Sant Joan Lohitzune
Història
Decret proposat pel cardenal Mazzarino al rei Lluís XIV de França i signat per aquest a Sant Joan Lohitzune, el juny de 1660 (pocs dies després d’haver estat definitivament conclosos tots els detalls de la pau dels Pirineus), pel qual restaven abolits per sempre el consell reial, la diputació i els tribunals del patrimoni reial i del mestre racional, als comtats de Rosselló i Cerdanya (aquest, en la part que li atribuïa la pau dels Pirineus).
Aquesta abolició era una violació flagrant dels juraments de Lluís XIII i del mateix Lluís XIV de respectar les institucions polítiques de les terres catalanes incorporades a l’Estat francès Alhora era creat el Consell Sobirà del Rosselló
Suïssa
Estat
Estat de l’Europa central, entre Alemanya al N, Liechtenstein i Àustria a l’E, Itàlia al S i França a l’W; la capital és Berna.
La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…