Resultats de la cerca

Ha passat als Jordán de Urríes

Escriví una Història romana , en grec, enfocada des del punt de vista de les conquestes, i per països

Àustria cedí a Turquia Belgrad i els territoris de Bòsnia, Sèrbia i Valàquia Rússia abandonà les seves conquestes a Moldàvia i a Crimea, renuncià a les pretensions d’una sortida lliure a la Mediterrània i es comprometé a desmantellar la plaça d’Azov

Adorat a Palestina, Ugarit, Fenícia on era déu del llamp i, després, a Cartago A Egipte, el seu culte, sempre de caràcter popular, fou introduït pels soldats i pels mercaders en la dinastia XVIII 1570-1320 aC, arran de les conquestes egípcies a Síria i Palestina

Fill de Frederic III, deixà el govern a les mans de Peder Griffenfelt, fins l’any 1676 Atacà Suècia durant el període 1675-79, però la intervenció del rei Lluís XIV de França l’obligà a la pau de Fontainebleau, per la qual restituí les conquestes

Fill i successor de Moctezuma I Estengué el seu territori amb les conquestes d’Oaxaca i Tehuantepec i sotmeté la ciutat de Tlatelolco Fou vençut pels tarasques Durant el seu regnat es realitzà la gran pedra circular de calendari asteca El 1481 el succeí el seu germà Tizoc

La dinastia començà amb Liu Pang, que, en el període d’anarquia que seguí a la dinastia qin, prengué el poder amb el nom de Gaozu Els hans enfortiren les institucions xineses i feren conquestes a l’Àsia central, que permeteren nous contactes culturals, com, per exemple, la penetració del budisme

Reprengué la política conqueridora de Liutprand i posà fi a la dominació bizantina al nord d’Itàlia ocupant Ravenna El seu avanç alarmà el papa Esteve II, que cercà l’ajut de Pipí el Breu Aquest derrotà Aistolf i l’obligà a cedir al papa les seves conquestes, que constituïren l’origen dels futurs estats pontificis

Obtingué l’erecció de l’arquebisbat de Gniezno 1000 S'apoderà de Cracòvia — definitivament unida a Polònia — , Silèsia, Lusàcia, Moràvia i Bohèmia 1003, conquestes que, excepte Bohèmia, li foren reconegudes, a canvi de rebre'n vassallatge paus de Magdeburg i Bautzen, 1013 i 1018, per l’emperador Enric II, a la mort del qual es coronà rei de Polònia

Procedent d’una família de boiars els Belgun de la regió de Târnovo, dirigí l’aixecament de búlgars i valacs contra l’emperador bizantí Isaac II Àngel i obtingué 1178 el reconeixement del Segon Reialme Búlgar, amb Târnovo com a capital El seu fill Ivan II Asen deposà 1218 l’usurpador Boril I i engrandí el regne amb conquestes territorials