Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Narcís
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, fill del Cefís i de la nimfa Liriope.
Insensible a l’amor de les donzelles i de les nimfes que l’estimaven entre les quals Eco , s’enamorà de la pròpia imatge, reflectida en una font, i morí víctima d’una vana passió i es transformà en la flor que porta el seu nom Aquest mite, originari de la Beòcia, és contat per Ovidi a les Metamorfosis llibre III, i sovint apareix com a tema en diverses obres artístiques pintures pompeianes, etc
Francesc de Cruïlles i Redon
Història
Baró de Llagostera i senyor de Lloret, fill de Pere Galceran de Cruïlles i de Centelles.
Implicat en les bandositats nobiliàries entre els Agullana —era gendre de Baldiri Agullana— i els Cartellà, acusat d’haver mort el 1510 Pau de Cartellà, el 1512 es refugià a Barcelona juntament amb el seu sogre La nit del 30 de gener, tots dos foren morts per 35 o 40 homes armats capitanejats pel batlle general de Catalunya Miquel Sarriera emparentat amb els Cartellà Sarriera i els seus moriren en la fugida El fet tingué un gran ressò i fou contat detalladament per Francesco Guicciardini en el seu Diario
Winfried Georg Sebald
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Desenvolupà una brillant carrera docent a la Gran Bretanya, on fou professor universitari a Norwich i on fundà el British Centre for Literary Translation que dirigí fins l’any 1994 Fou un escriptor tardà i publicà la seva primera novella, Schwindel Gefühle ‘Vertigen Sentiments’, 1990 a quaranta-sis anys Continuà la seva breu, per bé que intensa trajectòria narrativa a Die Ausgewanderten ‘Els emigrats’, 1992, Die Ringe des Saturn ‘L’anell de Saturn’, 1995 i Austerlitz 2001 que el convertiren en un escriptor de culte És una literatura de frontera, rica i complexa, que barreja l’assaig i la…
Píndar
Literatura
Poeta grec.
De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que ell ressentí…