Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Buenos Aires S'inicià en el teatre Examinando , 1955 i passà, posteriorment, a la narrativa La causa 1960, Sudeste 1962, la seva millor novella, En vida 1971 i Mascaró, el cazador americano 1976 És autor, també, de reculls de contes Con otra gente , 1967 La balada del álamo Carolina , 1976, etc El 1976 fou detingut pels militars argentins i desaparegué

Mort sense fills, el títol passà 1629 al seu renebot Armand de Borbó-Conti mort el 1666, germà del Gran Condé aquest Armand es casà amb Anna Maria Martinozzi, neboda del cardenal Mazzarino, fou governador de la Guiena i general en cap dels exèrcits francesos a Catalunya 1655, on s’apoderà de Roses i Puigcerdà Fou un protector de Molière En fou fill Francesc-Lluís de Borbó-Conti mort el 1709 El títol i la casa principesca s’extingiren amb la mort Barcelona 1814 del besnet d’aquest, Lluís-Francesc II Josep de Borbó-Conti

Segon príncep de Conti Nebot de Lluís II de Borbó-Condé A partir del 1690 combaté als Països Baixos El 1697 hagué de renunciar a la corona de Polònia davant la candidatura d’August II Posteriorment fou nomenat governador del Llenguadoc i comandant en cap a Flandes

Cardenal, fou elegit papa pels Pierleoni, partidaris del difunt antipapa Anaclet II però, després de consultar-ho amb Bernat de Claravall, se sotmeté al papa legítim, Innocenci II, i posà terme al cisma d’Anaclet

Fou la primera creació d’un ducat per part d’un rei capetià La senyoria estigué a mans dels Dampierre 1228, passà als Borgonya 1283 i als Capets 1310, fundadors de la primera dinastia ducal El 1523 l’apanatge de Borbó passà a la corona La segona dinastia ducal de Borbó s’inicià quan el ducat de Borbó fou conferit als prínceps de Condé principat de Condé, i durà fins a la seva extinció, el 1830 De la primera dinastia de la casa ducal de Borbó sortiren diferents línies la dels comtes de la Marca comtat de la Marca i ducs de Vendôme ducat paria de Vendôme, després reis de Navarra i de França la…

L’italià Marzio Conti n'és el director principal, i el fundador de la formació Gerard Claret manté laseva responsabilitat com a concertino director Al maig del 2008 estrenà la Simfonia andorrana , del compositor italià Sergio Rendine

Establert a París al servei del príncep de Conti com a clavicembalista, es destacà com a compositor pel seu domini modern i imaginatiu de la melodia, influït per l’escola de Mannheim, i influí molt en el jove Mozart Deixà concerts per a clavecí i orquestra, sonates, música de cambra, etc

En una primera època, fins al 1938, predominà la part escrita i hi dibuixaren Urda i Niel En una nova etapa, a partir del 1947, s’hi incorporaren nous dibuixants que crearen els personatges més representatius de la historieta illustrada espanyola de postguerra Escobar Zipi y Zape, Carpanta, Petra, Cifré El repórter Tribulete, Peñarroya Don Pío, Gordito Relleno, Vázquez Las hermanas Gilda, Jorge Doña Urraca, Conti Carioco, Martz Schmitz El Doctor Cataplasma i posteriorment, amb molta força, Ibáñez Mortadelo y Filemón

Comte de Bussy Lluità a Flandes i a Catalunya durant la guerra dels Segadors participà en el setge de Lleida 1647 i en la invasió de l’Empordà del príncep de Conti 1654 S'apartà de la vida militar per diferències amb Turenne i fou empresonat un any pel fet d’haver atacat en una poesia la duquessa de La Vallière, amant de Lluís XIV Es retirà als seus dominis de Borgonya, on escriví unes Mémoires publicades el 1696 i des d’on sostingué una extensíssima correspondència amb intellectuals com la marquesa de Sévigné, cosina seva, publicada el 1697 i reeditada més de quinze vegades

De família noble, estudià a París i a Bolonya, i fou creat cardenal diaca el 1190 D’aquest període daten algunes obres seves teològiques i ascètiques, sobretot un De contemptu Mundi Elegit papa, la doctrina teocràtica de la supremacia absoluta del papat damunt l’ordre polític i el religiós configurà plenament la seva actuació Intervingué en la formació del segon imperi búlgar i en coronà el tsar Bulgària Actuà contra Felip II de França pel repudi de la seva muller Intervingué en la successió al tron imperial a la mort d’Enric VI 1197 féu costat a Otó de Brunsvic en contra de Felip de…