Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cornamenta
Bandu | Dreamstime.com
Banyam d’un animal.
huemul
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, d’1-1,5 m de longitud i una alçada a la creu de 0,7-1,2 m.
Té el musell allargat amb l’extrem nu, els ulls petits i la cornamenta poc desenvolupada Habita a la regió andina de l’Equador, el Perú i Bolívia i al nord de Xile, entre 3 000-5 000 m d’altitud
ant
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils de la família dels cèrvids, remugants integrat per animals corpulents (els representants més grans dels cèrvids) amb potes llargues, el dors una mica geperut i amb una cresta al coll, que és curt.
El cap és allargat i el musell, ben desenvolupat, forma una mena de trompa Sota el coll tenen un apèndix cobert de llarg pelatge La cua és molt curta La cornamenta del mascle és enorme és formada per dues banyes en forma de pala, que es poden renovar cada any Aquests animals estan ben adaptats a resistir baixes temperatures a l’hivern, tenen un pelatge llarg i molt espès El seu règim alimentari és exclusivament vegetal, com el de tots els remugadors Viuen als grans boscs o en llocs pantanosos i prop de rius Habiten tota la regió nòrdica d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord L'…
cèrvids
©
Mastologia
Família de mamífers remugants de l’ordre dels artiodàctils que comprèn individus de formes esveltes, àgils, i de dimensions variables.
Tenen les extremitats fortes i primes i proveïdes gairebé sempre de peülles accessòries Són plenicornis, amb banyes caduques i quasi sempre ramificades en tenen únicament els mascles, llevat en el cas dels rens, les femelles dels quals també en tenen El pelatge és de longitud variable, no gaire espès i més aviat aspre el color varia d’acord amb l’estació Els cèrvids són silvícoles i llur distribució geogràfica és molt àmplia regions temperades i fredes La gran majoria viuen en ramats, llevat d’alguna espècie, com l’ant Durant el Quaternari els cèrvids experimentaren una important…
sexe
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d’una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.
En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…