Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
corol·la
Corol·la
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Verticil intern del periant de les flors heteroclamídies, constituït per pètals que són antofil·les i envoltat externament pel calze.
La corolla es presenta especialment desenvolupada en les flors zoògames, en les quals serveix per a atreure els animals pollinitzadors Sol ésser més grossa que el calze i molt sovint té colors vius blanc, groc, vermell, blau, però rarament verd a causa, en general, de pigments oxiflavònics, antociànics o carotínics, i també de fenòmens de reflexió de la llum De vegades presenta combinacions de colors, o bé taques, estries, etc, i en certs casos el color varia durant l’antesi No és rar tampoc que exhali flaires especials Si la corolla és semblant, pel seu…
papilionaci | papilionàcia
Botànica
Dit de la corol·la dialipètala, zigomorfa, pentàmera i de perfloració vexil·lar, que consta d’un pètal posterior gros, o estendard, de dos pètals laterals, o ales, i de dos pètals inferiors o interns, els quals són concrescents o connivents i formen la carena.
La corolla papilionàcia és característica de les papilionàcies
periant
Botànica
En la flor, conjunt d’antofil·les que envolten els esporofil·les.
Consta de calze i corolla
soldanel·la
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les primulàcies, de 5 a 12 cm d’alçada, d’arrel fibrosa, de fulles totes radicals, orbiculars o reniformes, lleugerament fistonades, de color verd fosc, llargament peciolades.
De flors blaves o violades, amb la corolla campanulada i laciniada, penjants en umbelles pauciflores, i de fruits capsulars Es fa en prats i en roquissars dels Pirineus
commelinàcies
Botànica
Família de farinoses integrada per una quarantena de gèneres que apleguen unes 600 espècies de plantes herbàcies pròpies dels països tropicals.
Presenten fulles alternes i embeinadores, les flors són trímeres i hermafrodites, de corolla blanca o blavosa, disposades en cincí simples o dobles el fruit és capsular, sovint indehiscent Els gèneres més notoris són el Commelina i el tradescància , conreats sobretot com a plantes ornamentals
ericals
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales de flors hermafrodites tetràmeres o pentàmeres i actinomorfes.
Presenten estams, sovint alternipètals, rarament soldats a la corolla, que contenen els grans de pollen reunits en tètrades quatre o cinc carpels concrescents en un ovari súper i ínfer, amb tantes cavitats com carpels Comprèn, principalment, les famílies de les empetràcies, ericàcies i pirolàcies
calcida
Calcida
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, amb rizoma llarg i tiges dretes, anguloses, glabrescents, amb branques ramificades.
Les fulles són molt retallades, ciliades i espinoses al marge, i les flors, agrupades en capítols unisexuals que es reuneixen en un corimbe, tenen la corolla purpurina o blanca És una mala herba molt comuna als camps de cereals i a les vinyes, de difícil erradicació
loganiàcies
Botànica
Família de contortes que consta d’unes 500 espècies, quasi totes tropicals.
Són plantes generalment llenyoses, de fulles simples oposades, de flors tetràmeres o pentàmeres, amb la corolla infundibuliforme o urceolada, agrupades en cimes, i de fruits en càpsula, en baia o en drupa Loganiàcies més destacades Gelsemium sempervirens gelsemi Mitragyna stipulosa abura Strychnos nux-vomica arbre de la nou vòmica
caricàcies
Botànica
Família de parietals integrada per unes cinquanta espècies de plantes arbòries de tronc suculent pròpies de l’Amèrica tropical.
Presenten fulles grosses i palmades i flors unisexuals, actinomorfes i pentàmeres disposades en inflorescències axillars les masculines, amb una corolla llarga tubular i deu estams concrescents amb ella les femenines, més curtes, amb els estils lliures i l’ovari unilocular Els fruits són en baia Algunes caricàcies, com el papaier Carica papaya , són conreades pels seus fruits comestibles