Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
unitat coronària
Àrea d’un hospital especialment equipada per al tractament intensiu dels malalts afectats de malaltia coronària (infart de miocardi, arrítmies greus, etc.).
malaltia coronària
Patologia humana
Trastorn cardíac originat per una aportació insuficient de sang per part de les artèries coronàries que provoca, fonamentalment, una isquèmia del miocardi; la causa més freqüent és l’arterioesclerosi.
Correspon a la cardiopatia isquèmica
artèria coronària
Anatomia
Cadascuna de les dues artèries que surten de l’aorta al nivell de les vàlvules sigmoides.
Irriguen la víscera cardíaca Llur obstrucció produeix greus trastorns en el miocardi infart de miocardi
insuficiència coronària
Patologia humana
Reducció del flux sanguini de les artèries coronàries que provoca isquèmia en el miocardi.
Sol ésser provocada per ateromatosi i és la causa de malalties cardíaques agudes i cròniques com l’angina de pit, l’infart de miocardi i alguns casos d’insuficiència cardíaca
angioplàstia coronària percutània transluminal
Tècnica no quirúrgica emprada per a dilatar les plaques ateromatoses de les artèries coronàries.
Consisteix a inserir un petit globus, situat a l’extrem d’un llarg catèter, justament a l’interior de la zona parcialment obstruïda de l’artèria allí s’infla i en comprimir la placa d’ateroma augmenta la llum del vas i, per tant, el flux sanguini L’angioplàstia coronària, sempre que l’oclusió arterial permeti realitzar-la, és una alternativa a la cirurgia del bypass Amb tot, a falta encara d’avaluacions globals, el tractament no és sovint definitiu i la constricció coronària pot repetir-se amb el temps Aquesta tècnica fou desenrotllada per Andreas Grüntzig al…
artèria coronària estomàtica
Anatomia
Branca del tronc celíac destinada a irrigar la part inferior de l’esòfag i la corba menor de l’estómac.
coronari | coronària
Patologia humana
Dit del pacient afectat d’una cardiopatia, especialment de tipus ateromatós.
pessiganassos
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, recoberta de pèls blancs i aspres, de tiges erectes de 30 a 100 cm d’alt, de fulles oposades, gruixudes, ovades i agudes, de flors blanques o purpúries, llargament pedicel·lades en una inflorescència pauciflora, i de fruits capsulars.
És una planta de jardí oriünda del sud-est d’Europa
ull de bou
Ull de bou
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d’alçada, de fulles pinnatipartides i de capítols grocs, o blancs i grocs.
És una herba viària comuna a les terres mediterrànies de clima temperat que procedeix de l’Àsia sud-occidental