Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
corpuscles
Anatomia
Estructures histològiques de dimensions molt petites.
Els corpuscles de Hassall són acumulacions de cèllules reticulars en el tim els corpuscles tàctils de Vater-Pacini són al teixit cellular subcutani, i són receptors de la sensibilitat propioceptiva i de la pressió profunda i els corpuscles de Meissner, a les papilles dèrmiques, són receptors del tacte els corpuscles de Krause i els corpuscles de Ruffini són els receptors de la sensibilitat al fred i a la calor, respectivament els corpuscles de Golgi-Mazzoni , situats a les puntes dels dits, són receptors de la…
mecànica quàntica
Física
Mecànica pròpia dels corpuscles que es mouen dins un espai restringit, més que més microfísic.
Fou fundada per Louis de Broglie, Erwin Schrödinger i Max Born els anys 1925-30, amb el nom de mecànica ondulatòria Es presentà d’antuvi com una òptica mecànica dels feixos de corpuscles L de Broglie, a partir de la mecànica einsteiniana, a la qual la mecànica quàntica, doncs, s’enllaça profundament, demostrà teòricament que, com en el cas de la llum , hom pot atribuir a un feix de corpuscles una longitud d’ona que és determinada per la quantitat de moviment dels corpuscles i per la constant de Planck h Dos anys després, Davisson i Germer…
teoria orpuscular
Física
Teoria que explica la natura de la llum, suposant-la formada per corpuscles.
El primer enunciat científic fou formulat per Newton, influït per l’antiga teoria de Demòcrit, segons la qual les fonts lluminoses i els objectes visibles emeten corrents de partícules Newton afirmà que una font lluminosa emet corpuscles materials, elàstics i sotmesos a les lleis generals de la mecànica Aquesta teoria permet d’explicar molt bé la propagació rectilínia de la llum, com també els fenòmens de reflexió i refracció A la teoria corpuscular hom oposà la teoria ondulatòria de Huygens, segons la qual la llum és produïda per la propagació d’ones a través de l’èter tanmateix…
mecànica estadística
Física
Part de la física que, aplicant mètodes estadístics, s’ocupa de descriure les propietats macroscòpiques dels sistemes físics que, com els gasos, són constituïts per un nombre molt gran de corpuscles (àtoms, molècules, partícules elementals).
Aquesta ciència desplega avui un vast desenvolupament, de base matemàtica i amb moltes verificacions experimentals, de l’antiga concepció grega segons la qual la calor dels cossos consisteix en un desplaçament ràpid, incessant i invisible dels corpuscles microfísics que els componen, concepció que fou represa per la ciència europea al començament del s XVII Deixant a part l’esbós de DBernoulli 1728, la mecànica estadística fou creada, amb el nom de teoria cinètica dels gasos cinètic, per JCMaxwell vers el 1850, i, uns vint anys després, fou desenvolupada i alçada ja magistralment…
Abraham Vater
Metge i anatomista alemany.
Professor a Wittenberg, descobrí els corpuscles tàctils que després foren estudiats per Pacini corpuscles de Vater-Pacini i estudià l’ampulla hepatopancreàtica ampulla de Vater
Casimir Joseph Davaine
Metge francès.
El 1850 descobrí l’existència de petits corpuscles filiformes dins la sang d’animals especialment xais atacats de carboncle Ulteriorment, a la llum d’una memòria de Pasteur, indicà que aquells corpuscles, que anomenà " bacteridies carbuncloses ", eren els microorganismes causants de la malaltia del carboncle
Filippo Pacini
Biologia
Metge italià especialitzat en anatomia i histologia.
Fou professor a la facultat de medicina de Florència 1849 El 1835 estudià els corpuscles sensorials cutanis actualment coneguts com a corpuscles de Pacini o de Vater-Pacini , i posteriorment 1844 l’estructura de la retina El 1854 descobrí el vibrió colèric a l’intestí, però aquesta troballa de moment no transcendí
Heinrich August Wrisberg
Metge i anatomista alemany.
Professor a Göttingen, féu nombroses descripcions anatòmiques nervi de Wrisberg, lligament de Wrisberg, corpuscles de Wrisberg, etc
hemateïna
Química
Colorant obtingut del campetx per extracció amb NH3 i ulterior tractament amb aire.
Es presenta en forma de cristalls d’un color tirant a marró que es fonen a 200°C És emprada per a tenyir els teixits animals i els corpuscles nuclears
Georg Meissner
Biologia
Fisiòleg alemany.
Estudià la innervació vegetativa de l’intestí plexe submucós de Meissner i dels ronyons Investigà la composició química de l’orina Amb el nom de corpuscles de Meissner són conegudes algunes de les terminacions nervioses de la pell
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina