Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
corrector | correctora
Persona que corregeix.
corrector | correctora
corrector | correctora
Persona que es dedica professionalment a la correcció.
diòptria
Física
Unitat de potència (convergència) d’una lent, equivalent en el SI a l’invers d’un metre: 1 δ = 1 m-1.
Atès que la potència d’una lent de focal f és φ=1/ f , si la focal s’expressa en metres, la potència ho serà en diòptries Hom mesura l’ametropia miopia o hipermetropia d’un ull mitjançant l’especificació de les diòptries de la lent capaç de corregir el defecte així, un ull amb dues diòptries necessita una lent correctora que tingui una potència de dues diòptries
valvuloplàstia
Operació plàstica correctora d’una vàlvula cardíaca afectada d’estenosi o d’insuficiència.
controlador
Tecnologia
Part del sistema de control que regula la llei de control
i genera l’acció correctora.
Partint de la mesura de la magnitud que cal controlar, actua automàticament sobre el sistema controlat a fi de corregir qualsevol desviació respecte al valor prefixat La seva instrumentació pot ésser pneumàtica o electrònica, o ésser feta per mitjà d’un ordinador control digital També és anomenat regulador o corrector
keynesianisme
Economia
Nom atorgat al corrent fonamentat en les idees de J.M. Keynes sobre control del nivell d’activitat econòmica, contingudes a The General Theory on Employment, Interest and Money (1936).
L’impacte d’aquesta obra fou molt acusat als ambients acadèmics anglès i nord-americà després de la Segona Guerra Mundial Entre els primers keynesians es destaquen AHHansen, Paul Samuelson i James Tobin als EUA i JRobinson, sir Roy Harrod i NKaldor a Anglaterra El keynesianisme, tanmateix, ha caricaturat el pensament del seu inspirador en concentrar-se en la defensa de la política fiscal com l’instrument més vàlid de la política econòmica, per oposició a la política monetària defensada per quantitativistes i neoquantitativistes Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, però, l’acceptació dels…
septoplàstia
Intervenció quirúrgica correctora de la desviació de l’envà nasal, mitjançant la col·locació dels ossos i cartílags en la posició adequada i la reposició plàstica de cartílag prèviament modelat amb la forma oportuna.
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…