Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
corredora
Transports
Aparell per a mesurar la velocitat aparent d’un vaixell.
La corredora de barqueta consisteix en una peça de fusta en forma de sector circular barqueta 1 que, deixada anar a l’aigua, resta surant al punt on ha caigut mentre hom li va amollant corda des de l’embarcació en marxa, la qual cosa permet de conèixer la distància recorreguda per l’embarcació en un temps donat i, doncs, la velocitat Actualment hom empra la corredora mecànica , la qual, mitjançant el moviment de rotació que pren un eix amb ales helicoidals quan, submergit a l’aigua, és arrossegat per l’embarcació en marxa, permet de mesurar la velocitat del vaixell…
corredora
Tecnologia
Peça principal d’un sistema de distribució emprat en els motors alternatius.
Normalment és una peça que es desplaça per la paret del cilindre i té uns treps, disposats de manera que en el moment oportú donen sortida als gasos d’escapament i a l’admissió de la mescla pels indrets adequats La distribució per corredora té l’inconvenient, respecte a les vàlvules, que no proporciona un tancament tan perfecte i té més fregament, la qual cosa n'augmenta l’escalfament i en disminueix el rendiment mecànic, raó per la qual actualment ha quedat en desús
corredora
Tecnologia
Peça que, movent-se amunt i avall dins la caixa de distribució d’una màquina de vapor, permet, segons la seva posició, l’admissió del vapor al cilindre per un dels seus extrems i la sortida del vapor expandit per l’altre, o inversament.
avanç de la corredora
Tecnologia
Disposició de la corredora respecte als dragants d’una màquina de vapor, que els deixa parcialment descoberts quan el pistó es troba en un punt mort.
corredor | corredora
Agent comercial.
corredor | corredora
Crida o nunci, oficial d’un municipi o d’una altra administració pública encarregat de la comunicació o difusió d’avisos, disposicions, etc, dit també, antigament, corredor i trompeta o simplement trompeta a causa de l’instrument que utilitzava per tal de cridar l’atenció.
corredor | corredora
Economia
Història
Persona que per professió fa d’intermediària en operacions mercantils, subhastes, pignoracions, etc, tot percebent una comissió o corretatge.
Als Països Catalans, l’ofici és esmentat ja al s XIII, tant a Barcelona 1257 com a València 1283 A partir del s XIV hom distingí diverses classes de corredors segons les mercaderies i segons les formes de venda, classes que poden ésser agrupades en la de corredor de coll i en la de corredor d’orella i, eventualment, com a grup a part, la de corredor d’animals Les corredories, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, depengueren dels consells municipals, els quals limitaven les places i fixaven els corretatges Els corredors que intervenien en subhastes, pignoracions i altres…
corredor | corredora
Persona que pren part en una cursa o en curses.