Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
crasses
Brutícia que resta a les bresques després de treta la cera.
blet
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les quenopodiàcies, de fulles enteres o més o menys dentades i flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula.
Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica crasses…
jardins de Mossèn Costa i Llobera
Vista dels jardins de Mossè Costa i Llobera
lameva.barcelona.cat
Jardineria
Jardí monogràfic de cactàcies, suculentes i plantes subtropicals situat a Montjuïc.
Té una superfície de 6,15 hectàrees La seva orientació sud-est dins el sector de Miramar i la proximitat de la mar hi afavoreixen l’existència d’un microclima amb una temperatura lleugerament més alta uns dos graus que a l’entorn, la qual cosa permet el cultiu de plantes de llocs molt més càlids L’any 1940 s’hi féu un primer assaig d’introducció de plantes crasses i cactàcies Inaugurat el 22 de juny de 1970, en fou el principal impulsor Joan Pañella Consta de més de 600 espècies procedents de tots els continents A l’hivern hi floreixen els àloes sud-africans a la primavera les aïzoàcies hi…
jardí botànic
Jardí botànic l''Hort del cura', a Elx, amb grans cactus en primer terme
© Fototeca.cat - J. Pérez
Botànica
Jardí destinat al conreu de plantes amb propòsits científics.
El primer jardí botànic dels Països Catalans sembla que fou establert per la Universitat de València el 1633, en temps de Melcior de Villena tanmateix aquest jardí desaparegué a la primeria del s XVIII i no fou substituït per l’actual fins el 1802 El 1723 Jaume Salvador i els seus fills fundaren a Sant Joan Despí Baix Llobregat el primer jardí botànic del Principat, que subsistí més d’un segle Fou l’únic dels Països Catalans fins el 1766, en què fou creat el de Perpinyà, l’organització del qual sembla que anà a càrrec d’Antoine Gouan El 1776, l’arquebisbe de València, Francisco Fabián y Fuero…
coral
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les crassulàcies, originari de la regió del Cap, ramificat des de la base, de fulles oposades, sèssils, crasses, oblongues o obovades, i de flors vermelles agrupades en cimes paniculiformes.
Floreix des del desembre fins al maig
cabellera de la reina
cabellera de la reina
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia semblant al bàlsam, de la família de les aïzoàcies, de fulles sempre verdes, crasses, trígones, curtes (de 2,5 a 3,5 cm), i de flors vermelles, d’uns 4 cm, formades per nombrosos estams petaloides, lluents.
Originària de l’Africa del Sud, és conreada com a planta ornamental en parterres i rocalles assolellats
bufera arbustiva
Botànica
Arbust, de la família de les solanàcies, que ateny de 2 a 3 m d’alçada, de fulles arrodonides, enteres, una mica crasses, verdes tot l’any, de tronc erecte i branques tortuoses i intricades, amb flors solitàries i fruits en baia bilocular, embolcallat pel calze acrescent.
Creix a les màquies de garrofer i ullastre, des de València fins al sud d’Andalusia, i també en algun punt de Mallorca i d’Eivissa, mai no gaire lluny del litoral
estany
Estany líquid
Jurii (CC BY 3.0)
Química
Element metàl·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques.
Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana, sobretot com a…