Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Adriano Cappelli
Arxivística i biblioteconomia
Escriptura i paleografia
Paleògraf i arxiver italià.
És autor del Dizionario di abreviature latine ed italiane 1899 i Cronologia, cronografia e calendario perpetuo segona edició, 1930 La primera obra té com a base el fons de registres i documents de l’Archivio Vaticano i fou continuada posteriorment per August Pelzer a Abréviations latines médiévales 1966
Malalas
Literatura
Escriptor grec.
És autor d’una crònica, en 18 llibres, que abraça des de la història mítica dels egipcis fins al 563 dC Aquesta obra, que exercí una gran influència en la cronografia bizantina i també en els pobles orientals i eslaus, és particularment valuosa pels elements populars i vulgaritzants que mostra
Miquel Psel·los
Filosofia
Historiografia
Política
Polític, historiador i filòsof bizantí.
Fill d’una família de l’alta burgesia, fou secretari imperial i ensenyà filosofia a la restaurada Acadèmia de Constantinoble, on excellí pel seu saber enciclopèdic Alhora, assolia els càrrecs més alts de l’administració sota el regnat de diversos emperadors des de Constantí IX fins a Miquel VII Morí gairebé en la indigència Severament jutjat pels escriptors i crítics moderns, fou, en realitat, una víctima de les contradiccions històriques de la seva època, però la seva categoria intellectual és indiscutible Ultra una sèrie d’escrits d’interès per als filòlegs, escriví els Elogis fúnebres…
cron-
Forma prefixada del mot grec khrónos, -ou, que significa 'temps' (ex.: cronàxia, cronografia, cronometria).
grec

Alfabet grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada a l’Hèl·lade, a les costes i a les illes de la mar Egea i, antigament, en una extensió més vasta que l’actual, per l’expansió colonitzadora, tant a l’Orient com a l’Occident.
Introduïda en el sòl grec per successives invasions, entre el tercer millenni i el 1100 aC, el seu territori idiomàtic a l’època històrica constituí un ampli mosaic de dialectes —intelligibles per a tots els grecs—, testimoniats per les inscripcions locals, que assoliren categoria literària, de manera que cada gènere literari tingué dialecte propi, bé que fos artificialment respectat Entre tots, el dialecte jònic gairebé esdevingué llengua comuna literària, però reculà al segle V aC, en imposar-se l’àtic, a causa de la superioritat política, social i cultural d’Atenes A l’època alexandrina,…