Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
afroasiàtic
Lingüística i sociolingüística
Dit de la família de llengües africanes, segons la classificació de J.H. Greenberg, assimilable amb algunes modificacions a la camitosemítica
.
La família afroasiàtica se subdivideix en les branques següents semític, egipci, amazic, cuixític, omòtic i txadià
camita
Etnologia
Terme aplicat originàriament a les poblacions nord-africanes no semites.
Ultra els grups berber i cuixític, comunament admesos, encloïa també en algunes classificacions els pobles txadians, fulbes, nilòtids i àdhuc hotentots, i s’estenia així a poblacions ramaderes de pell clara, per diferenciació racial i cultural amb les poblacions veïnes de raça negra Hom feia derivar aquests pobles dels suposats descendents de Cam llengües camítiques
txadià
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües (unes 150) parlades al nord de Nigèria, al nord del Camerun i al sud del Txad.
Hom l’anomena també txadià o nigerotxadià Les més importants, d’W a E, són el haussa, única llengua de cultura, l' angas , el ron , el bola , el tangale , el margi , el batta , el musgu , el massa , el mubi , etc Una de les característiques és l’ús de pronoms febles davant el verb, que, en part, són idèntics als prefixs i als sufixs personals del camitosemític Altres característiques que l’emparenten amb el camitosemític són la desinència femenina a , l’ús del pronom femení ta , de la partícula d’annexió n , etc Per això alguns lingüistes, com JLukas, creuen que es tracta del cuixític…
àfar
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup cuixític parlada pels àfars.
llengües camitosemítiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades d’E a W, des de Mesopotàmia i Aràbia per tota l’Àfrica del nord fins a l’Atlàntic, i vers el sud fins dellà el límit meridional del Sàhara i a la zona de l’Àfrica Oriental fins a l’equador.
Formada pel conjunt de sis grups diferenciats semític, berber, egipci, cuixític, omòtic i txadià La tendència moderna Greenberg és designar aquesta gran família lingüística amb el nom d' afroasiàtica Presenta trets essencials comuns innegables Quant a la fonologia, cal remarcar l’existència, en grau divers, de consonants glotalitzades i enfàtiques i de fonemes articulats a la gorja o a la part posterior de la cavitat bucal laríngies, faríngies i velars i del paper essencial de les consonants morfològicament cal fer esment de la forma prefixada del verb i els pronoms sufixats com…
amhàric
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua semítica del grup de llengües etiòpiques, oficial d’Etiòpia, parlada per uns 5 milions de persones a les zones centrals.
Sense veritables dialectes, conserva algunes particularitats regionals a Gonder, al N de la regió d’Amhara i capital d’Etiòpia des del s XVII fins al XIX a la província de Gojam i a la de Shewa, on hi ha la capital moderna, Addis-Abeba L’amhàric, amb profunda influència del substrat cuixític, s’ha desenvolupat a partir del gueez o etiòpic antic arran de la constitució, al s XIII, del nou imperi aleshores era usat en la correspondència oficial, en l’ensenyament del gueez llengua sàvia i litúrgica i d’altres matèries religioses Essencialment llengua parlada, se'n coneixen poques…
llengües semítiques
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què ha estat designat, a partir de la segona meitat del segle XVIII, el conjunt de llengües parlades pels pobles semites.
Formen, juntament amb el berber, el cuixític i el txadià, la família de llengües afroasiàtiques o camitosemítiques Hom hi distingeix tres subgrups el septentrional central, el meridional central i el meridional perifèric, aquest darrer amb dues branques, l’aràbiga meridional i l’etiòpica Al grup septentrional central, corresponen, a l’estadi antic, el cananeu, l’ugarític i l’amorreu a l’estadi mitjà, el fenici, l’hebreu, el moabita i l’antic arameu, aquest darrer amb dos subgrups, l’occidental llengua dels documents de Zenǧirli, llengua dels papirs d’Elefantina, arameu bíblic, palmirè,…
beja
Etnologia
Individu d’un poble cuixític constituït per diverses tribus nòmades que habiten el territori comprès entre la mar Roja, el Nil i Al-‘Aṭbara.
L’activitat principal dels beges uns 300 000 el 1960 és la ramaderia i, amb menys importància, el conreu del blat i del cotó Habiten en cabanes rectangulars i, malgrat que són de religió musulmana, conserven restes d’una anterior organització matrilineal Les tribus beges principals són, de nord a sud, els ababda abbadita, fortament arabitzats, els bixarins, al desert de Núbia, limitats a l’est pels amarars, els més purs dels beges del nord, els hadandues, els halengues i els beniamers, sotmesos a una aristocràcia estrangera Cristianitzats al s VI, foren sotmesos més tard pels àrabs, que el…
llengües camítiques
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què ha estat designat, a partir de la segona meitat del segle XIX, el conjunt dels grups lingüístics de l’egipci, el berber, el cuixític, l’omòtic i el txadià.
Tanmateix, són difícils de justificar les afinitats específiques entre els cinc grups i llur diferenciació amb el semític llengües camitosemítiques