Resultats de la cerca

Aquestes agulles són els punts culminants de la cresta que es desprèn al sud del pic oriental de Bassiero

Rep aquest nom pel seu caràcter sovint explosiu que precipita l’economia cap a la depressió En un sentit més restrictiu, el terme és emprat per a designar els períodes culminants d’activitat del mercat de valors

Els cims culminants són els pics de la Muga 2 186 m alt i de Pradell 2202 i la roca de la Moixa o de Pradell, termenal de Gisclareny Berguedà i de Bellver de Cerdanya Baixa Cerdanya

àrea que comprèn l’E de l’estat de Victòria i el SE del de Nova Galles del Sud, en una longitud d’uns 320 km És una cadena herciniana, aixecada al Terciari, que s’estén en direcció NE-SW Inclou els pics culminants de la Great Dividing Range Kosciusko, de 2 230 m, i Bogong, de 1 986 m Les precipitacions, fortes i contínues tot l’any, alimenten els principals rius del país, que neixen en aquesta serra Murray, Murrumbidgee i Snowy, entre d’altres, on es concentren les centrals hidroelèctriques més importants És un centre d’esports d’hivern

Formà part de la divisòria entre el Millars i el Palància i constitueix l’extrem nord-oest de la serra d’Espina, de la qual és el punt culminant 1 405 m alt, dit també puig de Pina o de Santa Bàrbara de Pina , malgrat que, en sentit restrictiu, la serra d’Espina o de Pina no el comprèn Els altres pics culminants són els d’El Buitre 1 157 m, La Cruz 1 178 m i El Limbo 1 161 m La serra, coberta de pinedes, carrascars i garrigues, s’estén pels termes de Caudiel, Benafer i Pina

Situada entre el Puigsacalm del qual la separa la collada de Sant Bartomeu i la serra de Bellmunt a l’altra banda del congost del Ges, constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el riu Fornés Els cims culminants són els de Barral 1 364 i 1 352 m alt i el puig de les Àligues 1 341 m alt El vessant septentrional la baga de Curull és ocupat per un compacte bosc fagedes a la solana, per alzinars fins als 900 m i per rouredes a les parts més altes Al NW de la serra es destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull

Creador d’un estil propi de copla, allunyat del folklorisme i compromès amb la problemàtica social andalusa, es dedicà professionalment a la cançó a partir del 1972 Gravà el primer disc, A duras penas , l’any 1975 Posteriorment enregistrà discos com A la luz de los cantares 1976, Crónicas granadinas 1978, De la luna y el sol 1980, Si estuvieran abiertas todas las puertas 1981, Cuadernos de coplas 1985, una de les fites culminants de la seva obra, Mestizo 1992 i Forma de ser 1994, entre d’altres Després d’una aturada professional per raons de salut, el 1996 publicà el disc El…

Després d’haver estat governador de Flandes, fou nomenat lloctinent de Catalunya 1694-96 en els moments culminants de l’ofensiva francesa D’antuvi encoratjà els camperols que durant la inhibició oficial constituïen milícies armades per combatre l’invasor Però canvià d’actitud quan a la cort s’imposà el partit profrancès i la defensa de Catalunya fou supeditada als interessos d’aquest, que feu tot el possible per dificultar-la El 1695, Gastañaga publicà un edicte que prohibia d’atacar els francesos en petites partides negà a la gent del país l’artilleria que necessitaven per a…

Mentre cursava estudis tècnics, s’introduí en els cercles del cineclubs de Lisboa, i el 1957 s’incorporà com a director de muntatge a la Radiotelevisió Portuguesa, en la qual, després de la dictadura, ocupà càrrecs directius El 1959 estudià, becat, a Londres i a Hollywood En tornar a Portugal fou un dels principals renovadors del cinema portuguès dins del moviment anomenat Cinema Novo, que tingué en Belarmino 1964, documental sobre un boxejador de Lisboa, un dels punts culminants Dirigí una trentena de produccions, sovint adaptacions de novelles, a més de curts, documentals i…

Estudià teologia i filologia clàssica a Estrasburg i a París fins el 1926 Fou professor d’exegesi i d’història de l’Església antiga a les facultats de teologia d’Estrasburg 1930, i Basilea 1938 i París 1953, i també a la Sorbona 1954 De les seves obres cal destacar Christus und die Zeit ‘Crist i el temps’, 1946, Petrus, Jünger, Apostel, Märtyrer ‘Pere, deixeble, apòstol, màrtir’, 1952, La Tradition 1953, Die Christologie des Neuen Testaments 1957, Katholiken und Protestanten 1958, Heil als Geschichte ‘Salvació com a història’, 1965, en les quals analitzà els punts culminants d’…