Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
batllia d’Alcalà
Història
Antiga comanda del maestrat de Montesa que comprenia la vila d’Alcalà de Xivert i els castells de Xivert i de Polpís amb els termes respectius.
Montserrat d’Alcalà
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans, estès a l’esquerra del riu Magre, que forma el límit sud-occidental del terme, el qual és en bona part de relleu ondulat, amb algunes elevacions mitjanes (el Portell, 334 m alt.).
El matollar i la garriga 20% del terme serveixen com a pasturatge per a la ramaderia de llana L’agricultura és predominantment de secà, destinat sobretot a la vinya 1 400 ha —moscatell per a misteles i consum en fresc i vi de bona qualitat— i a garrofers, i, en menor quantitat, a oliveres, ametllers i cereals El regadiu s’ha expandit molt gràcies a la creació de pous, en gran part dedicat a tarongers i la resta a hortalisses i tabac Hi ha granges de porcs Les activitats industrials tradicionals són les derivades de l’agricultura hi ha jaciments d’argila, que hom porta a les…
les Talaies d’Alcalà
Serralada
Serralada del Sistema Ibèric Valencià paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu (Baix Maestrat) i la vall de les Coves (Plana Alta) de la vall d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), entre la rambla de Cervera i la de les Coves.
Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel
la Vall d’Alcalà
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al límit amb el Comtat.
Forma una vall, anomenada vall d’Alcalà , situada entre la penya Foradada al N que la separa de la vall de Gallinera, la serra de Capaimona al S que la separa de la vall de Seta i la serra de Llombos a l’W que la separa de la vall de Planes És drenat pel barranc de la Fontblanca, capçalera del Girona i, al sector més occidental, on es troba el llogaret de Beniaia, pel barranc de l’Encantada, afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi Els conreus són tots de secà cereals, llegums, oliverar La terra és molt repartida i és conreada pels propietaris La població…
Universitat d’Alcalá de Henares
Universitat fundada el 1508 per l’arquebisbe de Toledo Francisco Ximénez de Cisneros.
Fou un centre dedicat als estudis humanistes, a les llengües clàssiques, a l’hebreu i a la crítica filològica Des de la fundació tingué facultats de teologia, filosofia, dret canònic i medicina Una de les obres més importants de la universitat fou la impressió de la Biblia Políglota Complutense 1517 La competència dels collegis de jesuïtes durant el s XVI, i la dels estudis de San Isidoro de Madrid fundats l’any 1625, motivaren l’inici del procés de decadència El regalisme hi provocà la introducció dels jesuïtes 1667, i l’atorgament, anys després, d’una facultat de dret civil…
tractat d’Alcalá de Henares
Història
Tractat signat per Jaume II de Catalunya-Aragó i Ferran IV de Castella el 1308 a Alcalá de Henares.
Els dos sobirans s’havien prèviament entrevistat al monestir de Santa María de Huerta Sòria Amb motiu de l’atac conjunt que preparaven contra Granada, acordaren que d’aquest regne, reservat a la conquesta de Castella, en fos separada una sisena part regne d’Almeria, per al rei català
ducat d’Alcalá de los Gazules
Història
Títol concedit el 1558 a Per Afán de Ribera (mort el 1571), lloctinent de Catalunya i virrei de Nàpols.
El tercer duc, Fernando Afán de Ribera Enríquez y Girón 1570-1637, exercí els mateixos càrrecs El títol passà després als ducs de Medinaceli, que encara el conserven
vall dels Alcalans
Vall de la Ribera Alta que comprèn la conca mitjana del riu Magre (o rambla d’Algemesí), des que deixa la Foia de Bunyol, a la confluència amb el riu de Bunyol, fins que penetra a la plana del Xúquer, poc abans de Carlet.
Comprèn les viles de Llombai, Catadau i Torís, els pobles d’Alfarb, Montserrat d’Alcalà, Montroi i Real de Montroi i els despoblats d’Alcalà, Alèdua i Serra Rebé el nom de l’antic castell d'Alcalà
Sant Boi de Llobregat
Sant Boi de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat.
Situació i presentació El municipi és situat a la dreta del riu i ocupa terrenys plans d’alluvió a la Marina, o delta del Llobregat, mentre que la part de ponent del terme és accidentada pels darrers contraforts del massís de Garraf-Ordal muntanya de Sant Ramon de les Golbes, 309 m, partió de termes entre Sant Boi, Viladecans i Sant Climent de Llobregat La vila de Sant Boi, al capdavall de la vall del Llobregat, però emplaçada al vèrtex superior del delta, és un punt geogràficament estratègic per al pas del riu en direcció a la ciutat de Barcelona El terme confronta al N, per la riera d’en…
Alcalà de Xivert
Vista general d’Alcàlà de Xivert
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat.
Comprèn tres sectors la zona costanera, des de la desembocadura de la rambla de les Coves on es troba el llogaret de Capicorb , al S, fins a la partida de Ribamar, al N, amb el poble d’Alcossebre el corredor prelitoral, on es troba la vila d’Alcalà i per on passen les vies de comunicació entre València i Barcelona, drenat per la rambla d’Alcalà que desemboca a la mar prop de Benicarló i separat de la costa per les serres de Xivert on es troben les restes del castell de Xivert i d’Irta i la muntanya de Sant Benet on…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina