Resultats de la cerca

El nom prové de l’abreviació de l’expressió arts décoratifs Tingué la seva màxima difusió amb motiu de l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes, celebrada el 1925 a París Representà una certa reacció al Modernisme, i mostrà, seguint algunes de les tendències artístiques coetànies, com ara el cubisme i el fauvisme, una clara preferència per la geometrització i els colors plans

Inaugurat l’any 2009 en un emblemàtic edifici modernista de l’estiueig del final del segle XIX, aplega el patrimoni artístic local i se centra fonamentalment en l’art modernista, amb una especial incidència en el vitrall, el noucentisme i l’ art-déco Forma part de la Ruta Europea del Modernisme

Obrí casa a París, el 1890, d’alta costura femenina i infantil Treballava sense disseny previ, damunt del cos directament Els seus vestits eren coberts d’originals brodats, creacions que en la segona i tercera dècada del s XX, en el moment art-déco , la feren una de les més importants creadores de moda

Titulat el 1914 Entre la seva obra sobresurt el Palau de la Metallúrgia de Montjuïc 1929, una de les obres capdavanteres de la nova arquitectura a Catalunya i que hom ha situat entre l’estructuralisme i l' art-déco Participà en el Segon Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana, i fou catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona

Format a Tarragona i a Llotja, a Barcelona 1914 Exposà, el 1917, a Barcelona i a Tarragona, i obtingué de la diputació tarragonina una pensió per a ampliar estudis a França Medalla d’or de l’exposició Arts Déco de París 1925 i de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Té també dues medalles Julio Antonio de Tarragona 1944 i 1945 Conreà un classicisme arcaïtzant influït per Maillol

Des del 1910 collaborà en diverses revistes, com Nuevo Mundo i La Esfera S'installà a París, i fou dissenyador al taller de Paul Poiret El 1920 ja féu els figurins de la revista Paris qui jazz per al casino de París, local per al qual treballà molt sovint La seva activitat es repartí entre París i Madrid, i fou un dels grans representants, amb Erté, del figurinisme decadentista i sumptuós de l’època de l’art-déco A la postguerra treballà també per als espectacles del teatre Mogador parisenc Actuà algunes vegades com a ballarí Puerto de Santa María , de César González-Ruano, a l…

Deixeble de Josep Pascó a Llotja El 1911 fou premiat a la VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona amb els dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada El 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid, i amb un exlibris guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona El 1919 el Cercle Artístic de Barcelona li concedí la medalla d’or El 1921 anà becat a Viena Participà a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 Decorà el despatx i la biblioteca de Cambó 1925 i els salons de Capitania General 1929, entre altres obres El 1936 concorregué al primer…

Bé que format dins l’historicisme dels falsos estils regionalistes —obtingué el títol el 1913—, els seus nombrosos viatges el posaren en contacte amb l’arquitectura d’avantguarda europea Si en el Palacio de la Música 1926, a Madrid, i en l’edifici de Correus 1927, a Bilbao, superat l’eclecticisme de les primeres obres, mostra una estructuració de tipus art-déco, en els habitatges del Parque Metropolitano madrileny 1929 s’apropa al vocabulari racionalista, i es torna a mostrar classicista a la casa de la Plaza de la Independencia 1931, també a Madrid El 1932 realitzà, al barri d’…

Format a Llotja, s’inicià en l’art dels vidriers amb Agustí Rigalt En una estada a Mèxic, treballà amb el vidrier nord-americà Wenwoor i estudià amb Antoni Fabrés En haver retornat 1902, ingressà a l’estudi del moblista Francesc Vidal Independitzat cap al 1920, treballà per a la millor clientela barcelonina Fou president del FAD —llevat d’algun lapse— del 1922 al 1949 Capdavanter en les manifestacions collectives a l’estranger exposició Arts Déco , a París, 1925 VI Triennale de Milà, 1936, participà també a la Internacional del Moble de Barcelona 1923, a la dels Artistes Reunits…

Molt influït pel que representà l’exposició de les Arts-Déco de París 1925, inicià la seva tasca amb la construcció de la piscina coberta del Club Natació Barcelona 1929, l’any que projectà el pavelló dels Artistes Reunits de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, a la vegada que el pavelló de la Indústria Catalana de l’Exposición Iberoamericana de Sevilla 1929 Soci numerari del GATCPAC, no participà, però, activament en les tasques del grup La seva arquitectura, d’un racionalisme influït pel corrent europeu, però no portat a les últimes conseqüències, es manifesta…