Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
marca de Dania
Història
Línia fronterera entre els danesos i els francs creada al s VIII a la vora dreta del riu Eider.
El nom, d’origen llatí, evolucionà fins a donar el de Dinamarca
Premi Internacional Catalunya
Escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies
© Generalitat de Catalunya
Entitats culturals i cíviques
Guardó atorgat anualment, des del 1989, per la Generalitat de Catalunya per distingir les persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
El premi està dotat amb 80000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies Guardonats 1989 Karl Raimund Popper 1990 Abû Ahmad Muhammad Abd as-Salām 1991 Jacques-Yves Cousteau 1992 Mstislav Rostropovič 1993 Luigi Luca Cavalli-Sforza 1994 Edgar Morin 1995 Václav Havel i Richard von Weizsäcker 1996 Yaşar Kemal 1997 Amartya Kumar Sen 1998 Jacques Lucien Jean Delors 1999 Doris Lessing 2000 Abdallah Laroui 2001 Andrea Riccardi 2002 Harold Irving Bloom 2003 Nawal el-Saadawi 2004 Sari Anwār Nuṣaybah i ‘Amos Oz 2005 Claude Lévi-Strauss 2006 Pere Casaldàliga i Pla 2007 Edward Osborne Wilson…
Paleocè
Geologia
Primera època (o sèrie) del Terciari inferior (o Paleogen), situada damunt del Cretaci i sota l’Eocè.
La manca de sediments marins d’aquesta època és pràcticament total en les àrees mediterrànies, i per això el terme Paleocè ha estat escàs o erròniament emprat La seva durada pot ésser estimada en uns 10 milions d’anys 65 000 000-55 000 000 Hom l’acostuma a dividir en dos estatges el Danià i el Tanetià És la primera sèrie del Terciari i representa una ruptura neta, sobretot faunística, amb els temps cretacis que la precedeixen Apareixen grups importants de foraminífers i comencen a trobar-se mamífers en abundància, com els multituberculats, els marsupials, els primers ungulats del…
Maastrichtià
Geologia
Sisè i darrer estatge (i edat) del Cretaci superior, i també del Mesozoic, situat damunt el Campanià i sota el Danià.
L’estratotip és a Maastricht Limburg, Països Baixos
imperi Carolingi
L’imperi Carolingi
© Fototeca.cat
Història
Imperi establert, com a continuació de l’Imperi Romà d’Occident, quan, la nit de Nadal del 800, el papa Lleó III col·locà damunt el cap de Carlemany la corona imperial.
Llavors l’imperi s’estenia, en línies generals, per França, pels comtats catalans fins al Montseny, Cardona i la línia Gerri-Senterada-Alaó, pel comtat d’Aragó fins on ara hi ha Sant Joan de la Penya, per Alemanya fins a l’Elba i més enllà fins a l’Eider, pels Països Baixos, per Suïssa i per la major part d’Itàlia, i tenia subjectes a una mena de protectorat els àvars del Danubi mitjà Del nom del primer titular l’imperi és anomenat carolingi , i aquesta denominació li escau mentre fou regit per descendents de Carlemany, o sigui fins el primer quart del segle X L’estructura dels òrgans de…