Resultats de la cerca

Les datacions més precises són obtingudes a partir de roques ígnies

El procediment d’anàlisi es fa per mitjà d’un ciclotró, i permet de fer datacions sobre escales de fins a 15 milions d’anys

Les datacions obtingudes per carboni 14 i altres mitjans físics i químics acostumen a presentar desviacions degudes a factors naturals Per això, se les corregeix emprant mitjans que obtenen una escala de temps més ajustada Les dates així obtingudes s’anomenen calibrades

L’explotació minera, de zinc i plom, féu trobar l’any 1921 un crani i, més tard, altres restes L’anomenat home de Rhodèsia o de Broken Hill Homo sapiens rhodesiensis presenta caràcters cranials i, sobretot, postcranials més avançats que els dels neandertals, que el relacionen directament amb els Homo sapiens arcaics de l’Àfrica Datacions recents li donen una antigor de més de 100 000 anys

Considerat una forma recent d' Homo erectus , les restes trobades són fragments de tres cranis fòssils En l’actualitat, les restes del llac Njarasa o Eyasi s’inclouen, juntament amb els cranis de Ndutu i Bodo, en els anomenats Homo sapiens arcaics precoços, grup que pels seus caràcters anuncia ja l' Homo sapiens incloent els Neandertals i els homes moderns, però que reté encara diversos trets de l' Homo erectus Les darreres datacions de les restes d’Eyasi indiquen una edat de més de 200 000 anys

És situat a la colònia de Sant Pere d’Artà, a pocs metres de la mar Juntament amb el de son Bauló, és l’únic monument d’aquest tipus conegut a Mallorca, i el que millor ha conservat les restes d’enterraments La cambra funerària 3,60 m x 2,90 m és formada per lloses verticals i coberta per un túmul delimitat per un cercle de lloses de 6,75 m de diàmetre Un corredor d’1,65 m de longitud dóna accés a la cambra, a l’interior de la qual es trobaren les restes de vuit individus i les ofrenes funeràries Les datacions amb radiocarboni situen l’ús del monument entre el 1750…

L’edat pot ésser determinada relativament a d’altres roques o fenòmens geològics datació relativa o bé mitjançant tècniques de datació absoluta datació La geologia, com a història de la Terra, disposa d’una escala del temps geològic i d’unes mesures Hom comença a comptar el temps geològic des del moment que la Terra assolí la massa present, que probablement coincideix amb la formació de l’escorça sòlida i que acaba en el moment actual Hi ha dos tipus d’unitats per a mesurar el temps geològic les unitats cronoestratigràfiques , o unitats basades en la successió dels estrats, i les unitats…

Fou habitada durant el Paleolític i conté dos nivells l’inferior, amb indústries mosterianes Paleolític mitjà, i el superior, amb restes del Paleolític superior Descoberta per Amador Romaní 1909, que li donà el nom el tradicional és balma del Fossar Vell , fou excavada i publicada per L Marià Vidal 1911-12 posteriorment, E Ripoll hi dirigí noves excavacions L’any 1983 es reiniciaren les intervencions arqueològiques, dirigides per R Mora, E Carbonell, A Cebrià i J Martínez La investigació se centrà en els estudis de paleoambient, aprofitament de la biomassa per les comunitats de caçadors i…

És format contínuament en l’atmosfera per acció dels neutrons que provenen dels raigs còsmics sobre el nitrogen la seva desintegració és produïda segons la reacció totes dues reaccions tenen lloc a igual velocitat, i, per tant, la proporció de carboni 14 dins el diòxid de carboni atmosfèric es manté constant Les plantes absorbeixen per fotosíntesi el gas carbònic atmosfèric en conseqüència llurs hidrats de carboni contenen els núclids 12 i 14 en proporció constant mentre les plantes viuen Quan es moren, la proporció carboni 14/carboni 12 disminueix per desintegració del núclid 14 cada 5580…

Es tracta, doncs, d’una unitat de temps de la qual, per exclusió, no ha romàs cap testimoni El lapse de temps del Catarqueà pot ésser de 800 milions d’anys dels -4,6 Ga als 3,8 Ga, essent 1 Ga= 10 9 anys El Catarqueà representa tots els anomenats temps pregeològics , d’una Terra en formació i en diferenciació geoquímica, a la qual després s’hi genera la primera escorça i les primeres segregacions siàliques que haurien format els protocontinents Aquesta escorça hauria pogut ésser reabsorbida per uns efectes de subducció, potser molt més actius que els d’ara, però de mecanisme semblant aquesta…