Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
deixuplinant
Cristianisme
Penitent que s’assota amb deixuplines.
Fou una forma de penitència pública i multitudinària als Països Catalans des del s XV en les processons organitzades per Vicent Ferrer i Mateu d’Agrigent, i es mantingué sobretot per obra de les confraries dites de la Vera Creu o de la Preciosa Sang , que sortien especialment per Setmana Santa molt nombroses al s XVI i esteses per tota la península Ibèrica, decaigueren al s XVIII
calderer | calderera
Oficis manuals
Persona que fa calderes o que en ven.
Els calderers eren menestrals que, a Barcelona, formaven gremi ja el 1395 com una especialitat dels ferrers, amb els quals estaven sovint units en gremis mixts del s XIV al XIX A València els calderers, importants des de Jaume I, no s’organitzaren corporativament fins al s XIV o XV A les petites ciutats i viles formaven un sol cos amb altres oficis del ferro, agrupats en els gremis de Sant Eloi Decaigueren completament a partir del s XVIII, tot i que a València publicaren noves ordinacions reimpreses el 1819
els Camps Elisis
Jardins d’esbargiment de Barcelona, inaugurats el 1853, situats entre el passeig de Gràcia i els actuals carrers del Bruc, de Rosselló i d’Aragó, projectats i construïts per Josep Oriol Mestres.
L’entrada era de pagament aplegaven un parc d’atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc Hi havia un estany i una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861 Josep Anselm Clavé en fou l’empresari 1862-67 i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses 1862, 1864 i estrenar òpera còmica francesa Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits 1873 en restà només el teatre, que Evarist Arnús…
cercle d’obrers catòlics
Política
Entitat creada amb la finalitat d’afavorir l’associacionisme obrer confessional.
Als Països Catalans els cercles d’obrers catòlics foren obra, principalment, del jesuïta Antoni Vicent, fundador del primer cercle de l’Estat espanyol, a Manresa 1865, bé que la seva activitat fou exercida sobretot a les diòcesis de València i de Tortosa, on el 1893 n'havia fundats 40 i 11, respectivament Capdavanter del moviment social catòlic a l’Estat espanyol, donà als cercles, influït per l’obra similar creada a França per Albert de Mun, un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu mitjançant una sèrie d’institucions annexes escoles, caixes de socors mutus, centres d’…
anàlisi clínica
Medicina
Anàlisi de sang, d’orina, i d’altres líquids i productes de secreció corporals.
Les primeres anàlisis clíniques efectuades es remunten a la medicina hipocràtica, quan els metges intentaven d’orientar-se observant la sang extreta d’un malalt, tot mesurant l’aparició de la bilis negra , de la bilis groga , i de la flegma , que no eren altra cosa que el coàgul, el sèrum expulsat i la capa fibrinosa que a vegades apareix damunt el coàgul Avicena introduí un nou element, a l’hora de fer l’anàlisi l’orina Comentaris sobre l’observació de l’orina, illustracions i mapes de les diferents menes, emplenen els texts de la medicina medieval La profusió de la sagnia al s XVI facilità…
vallombrosà | vallombrosana
Cristianisme
Membre de la congregació benedictina fundada per sant Joan Gualbert entorn del monestir de Vallombrosa.
La congregació tingué com a característica la interpretació rígida i estricta de la regla de sant Benet, amb la particularitat que deslliurava els monjos del treball manual, que fou confiat als conversos o llecs També tenia un únic abat general, vitalici, del qual depenien directament totes les cases de la congregació Fou aprovada pels papes el 1055 i el 1070 i protegida com un dels moviments de la reforma romana o gregoriana Al s XII tenia 23 monestirs a la Toscana i l’Emília, i el 1253, 79 abadies, 29 priorats, 17 hospicis i 7 monestirs de monges Les monges foren fundades el 1050 per Berta…
música religiosa
música religiosa Foli del Sacramentari de Santa Maria de Vilabertran (s XII)
© Fototeca.cat
Música
Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com també a les composicions d’inspiració religiosa destinades als concerts.
Les principals formes de la música religiosa occidental, vinculada al cristianisme, han estat en el camp monòdic les diferents formes del cant litúrgic el cant gregorià, el cant ambrosià, la música visigòtica, etc, el drama litúrgic, les cançons religioses dels trobadors i trouvères , el lauda italià i el conductus en el camp polifònic sobresurten l'organum, el motet, l'anthem, el madrigal religiós, el coral, els ricercari destinats a l’orgue, la toccata, el preludi d’orgue i el coral instrumental Altres formes són el responsori, els salms polifònics i la missa, amb les parts variables i…
bany
Bany purificador a Pashupatinath, al Nepal
© X. Pintanel
Acció de banyar o de banyar-se, especialment la immersió total o parcial del cos en l’aigua d’un riu, de la mar, etc., o d’un continent apropiat (piscina, banyera, etc.), per motius higiènics, esportius, terapèutics o religiosos.
La importància que el bany ha tingut en la majoria de les religions és causada per una doble creença d’una banda, la distinció entre pur i impur, que en totes les religions marca la separació de Déu i l’home, amb la consegüent exigència de purificació que sent l’home davant la divinitat, i, d’altra banda, el simbolisme de l’aigua com a mitjà de purificació ritual i com a element dotat d’una força de renovació que fa que hom la consideri sagrada El bany com a purificació ablució és present, entre d’altres, en les antigues religions orientals, com la irànica i la babilònica a Egipte, on té un…
geografia
geografia Mapa del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i la Cerdanya, dibuixat a la ploma sobre una peça manuscrita de paper i dirigit per Ambrosio Borsano (1676-1687)
© Fototeca.cat
Geografia
Ciència que mira d’analitzar i d’explicar la localització i la distribució en l’espai dels diferents elements de la superfície terrestre i de preveure l’acció que cal dur a terme.
La complexitat de la geografia és deguda a la complexitat mateixa dels fets que estudia El seu objecte és l’anàlisi del resultat de les relacions entre dues estructures diverses la física i la humana, ambdues objecte de l’estudi de moltes altres ciències que n'analitzen aspectes parcials geologia, biologia, sociologia o economia, per exemple Però, per la importància que ha anat tenint l’acció de l’home sobre l’estructura física la qual li ha restat sotmesa progressivament i, amb el desenvolupament tècnic que ha comportat l’evolució històrica, ha estat, directament o indirectament,…
Europa
Vista dels penya-segats del comtat de Devon, a la Gran Bretanya
© Corel Professional Photos
Continent
Continent situat entre els 71° 08´ (al cap Nord) i els 36° de latitud nord (a la Punta Marroquí, al sud de la península Ibèrica) i entre els 9° 31´ de longitud oest (al cap Rock, a Irlanda) i els 67° 20´ de longitud est (al sector polar dels Urals); és l’extrem nord-occidental de l’antic continent.
És separat de l’Àrtic per l’oceà Glacial Àrtic, d’Amèrica per l’oceà Atlàntic, d’Àfrica per l’estret de Gibraltar i per la mar Mediterrània, i és unit a Àsia sense transició hom pren com a divisòria convencional els Urals, la mar Càspia, els rius Emba i Manyč bé que de vegades hom l’ha feta passar per la serralada principal del Caucas, la mar Negra i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels 10522 140 km 2 699285000 h est 1993 La geografia física El relleu i la geologia Europa és el continent més baix, després d’Austràlia Té una altitud mitjana aproximada de 300 m dos terços de la superfície…