Resultats de la cerca

El procés decoratiu mostra dues tendències antitètiques, l’una geomètrica, basada en la dissociació abstracta del motiu, i l’altra naturalística, és a dir, propensa a incloure el motiu, o part d’ell, en el context d’una realitat descriptiva o narrativa Actualment, el mot decoració és usat sobretot per a designar l’acoblament de diferents elements per tal de crear en un espai interior un ambient determinat La decoració d’interiors, mitjançant una convergència de factors, és el reflex directe de la cultura i el gust de cada època Les cases d’Hattusa, capital de l’imperi hitita, són l’exemple…

El 1639 pagà a l’escultor Domènec Rovira l’erecció del retaule de Sant Pau i Sant Felip Neri a Santa Maria del Mar, de Barcelona destruït el 1936 A la seva mort deixà uns cent mil ducats per ajudar a la construcció de la Casa de la Convalescència, annexa a l’Hospital de la Santa Creu, a Barcelona, que fou dedicat per ell a sant Pau, on hom havia detingut les obres per falta de recursos econòmics El seu escut —una faixa amb ferradures— figura entre la decoració de l’edifici d’altra banda, i en record del seu nom, al centre del pati hi ha la imatge barroca de Sant Pau, obra de…

Professió relativament nova que adquirí el seu caire actual a partir del 1920 i es desenvolupà ràpidament, d’acord amb el creixement de la societat de consum A Barcelona hom dóna cursos especialitzats a les escoles d’Arts i Oficis i a l’Escola Massana El Foment de les Arts Decoratives té una secció d’aparadoristes i decoradors publicitaris que celebra exposicions i dóna també cursets d’ensenyament Els estudis són basats en el coneixe ment de la composició, el dibuix i la tècnica de la collocació dels productes a l’aparador Nascut tècnicament a Suïssa i desenvolupat ràpidament a Alemanya i a…

Deu el nom al fet que l’art islàmic l’utilitzà profusament seguint esquemes geomètrics És una decoració eminentment no figurativa L’arabesc és conreat generalment per artistes o escoles l’estètica de les quals s’allunya de la realitat o bé l’estilitza hellenistes, miniaturistes medievals, manieristes, etc

De la seva església parroquial de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, depèn Marzà, capital del municipi El lloc és esmentat ja el 1060 Fou del comtat d’Empúries

Representa, en realitat, una continuació del trofeu militar clàssic, i fou emprat àmpliament en la pintura i la decoració al fresc dels s XVII i XVIII i també durant el període neoclàssic

Entre el 1692 i el 1701 realitzà abundants treballs per al convent de Sant Domènec a Oriola Pintà les voltes i les llunetes de l’església i una vintena de quadres, entre altres les Esposalles de la Mare de Déu i la Visitació sembla que dibuixà també els esgrafiats del claustre major Decorà també els sostres d’algunes sales del palau senyorial d’Albaida

Vida De família d’escenògrafs, estudià a Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Ramon Amado, i Francesc Soler i Rovirosa fou el seu mestre en l’art de l’escenografia El 1884 ingressà al taller de Ramon Planella El 1888 entrà a treballar al taller del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, el Teatre Circ Barcelonès, amb qui s’associà i del qual esdevindria propietari Començà amb la representació a l’aire lliure de Flors de cingle , d’Ignasi Iglésias, i es convertí en el decorador idoni per als autors del seu temps Àngel Guimerà, Adrià Gual, etc  El 1898 començà a collaborar amb…