Resultats de la cerca

Conreà els temes folklòrics i històrics dins un estil decorativista i s’adherí al grup Mir Iskusstva Com a escenògraf collaborà amb els ballets de Diaghilev i féu les decoracions per a la Consagració de la Primavera 1913 El 1920 es traslladà als EUA

Fill de l’escultor Silvestre Blasco i Vaqué Féu la primera exposició el 1946, a Saragossa Després d’una estada a Alemanya, conreà un hàbil expressionisme, decorativista i colorista Féu exposicions a Barcelona, Nova York, Ginebra, Milà, Tunis, etc Conreà també el muralisme sobre plafons de ceràmica L’any 1969 signà un “Manifest Essencialista”

Collaborà a “D’Ací i d’Allà” des del 1918, “La Veu de Catalunya” des del 1924 i en diversos diaris i revistes de Madrid Gran amic de Lluís Bagaria, conreà un preciosisme decorativista molt típic dels anys vint Fou un dels primers decoradors que es dedicaren al cinema A la postguerra efectuà exuberants decoracions per als espectacles dels Vienesos, en collaboració amb Francesc Fontanals

Formada a la Llotja i a París Notable, dins un impressionisme decorativista, en la pintura de flors i de paisatges, decorà el palau dels prínceps de Mònaco i té obres als museus d’art modern de Barcelona i de Madrid Amb el seu marit, Rafael Saràbia, fundà el primer concurs de pintura ràpida de Tossa de Mar, vila on residí des dels anys trenta

Membre de la Companyia de Jesús, decorà molts temples de l’orde El seu estil, d’un gran sentit escenogràfic, utilitza la perspectiva per donar uns efectes òptics d’un marcat resultat plàstic Treballà a Viena al servei del príncep de Liechtenstein Influí en l’estil decorativista de les pintures murals del barroc alemany i austríac del s XVIII Com a teòric cal remarcar la seva obra Prospettiva de’ pittori ed architetti 1693-98

Dins el corrent decorativista, la seva obra parteix de la còpia d’Il Veronese i serví de transició a la pintura del settecento venecià i en particular a la de GRTiepolo Grandiositat, escenografia compositiva i cromatisme molt viu són les seves característiques més remarcables D’una gran reputació en el seu temps, treballà a Venècia, Florència, Roma, Viena, Londres i París, entre altres ciutats Fou nomenat acadèmic a França La crítica artística moderna veu en ell més un artista hàbil que creatiu

Fill de l’escultor i pintor Lluís Carbonell i Colom Es formà amb el seu pare i a l’Escola de Belles Arts d’Olot Inicialment conreà el paisatge i posteriorment la figura femenina, les visions d’interiors i la natura morta El colorisme i un acusat sentit decorativista són les característiques dominants en la seva pintura Hi ha obres seves, entre altres institucions, al Museu Comarcal de la Garrotxa Olot, al Palau Nacional de Belles Arts de Mèxic i a les seus de la UNESCO i del Comitè Olímpic Internacional de Lausana

Format a Llotja i a París És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració 1910, que palesa una personalitat decorativista independent però influïda per classicisme noucentista Era soci del Cercle Artístic de Sant Lluc Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavera del 1935 i el 1936 Fou el millor collaborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu…

Succeí el seu pare 1541 com a pintor del rei Francesc I Els dibuixos al llapis conservats sobretot a la Bibliothèque Nationale de París representen la part més important de la seva obra i determinaren un estil lineal en els retrats pintats Evolucionà vers un italianisme tizianià La Reina Elisabet d’Àustria, 1571, Musée du Louvre El tractament real que dóna al paisatge i el sentit decorativista dins la línia de l’escola de Fontainebleau es fan palesos en Dama banyant-se National Gallery, Washington i en El bany de Diana museu de Tours El Retrat de Pierre Quthe 1562, Musée du…