Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Max Delbrück
Biologia
Física
Biofísic nord-americà d’origen alemany.
Estudià a les universitats de Tübingen, Berlín i Bonn Es traslladà el 1937 als EUA on es naturalitzà el 1945 Fou professor de biologia al California Institute of Technology 1947-77, membre de la National Academy of Sciences i de diferents collectius científics internacionals Es destaquen els seus treballs sobre la genètica dels bacteriòfags i de la mosca drosòfila, sobre la fisiologia dels sentits i també sobre la teoria quàntica dels enllaços químics Juntament amb AD Hershy i SE Luria li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia 1969 per les investigacions sobre la funció i el…
Hans Delbrück
Historiografia
Política
Historiador i polític alemany.
Ensenyà a la Universitat de Berlín 1881-1919 Diputat al Landstag prussià i al Reichstag alemany 1884, es declarà partidari de l’absolutisme monàrquic i eclesiàstic i sostingué que la història havia reservat per a Alemanya la missió de gran potència Criticà la política interior imperial, però es mostrà moderat durant la Primera Guerra Mundial Escriví Geschichte der Kriegskunst ‘Història de l’art militar’, 1901-06 i Weltgeschichte ‘Història Universal’, 1923-28
Berthold Delbrück
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Posà les bases a la sintaxi comparada indoeuropea amb la seva obra Vergleichende Syntax der indogermanischen Sprachen ‘Sintaxi comparada de les llengües indogermàniques’, 1893-1900
Rudolf von Delbrück
Història
Política
Polític alemany.
Ministre de comerç de Prússia 1848, s’esforçà en la reunió comercial i política d’Alemanya a través del Zollverein Fou president de la cancelleria de la confederació nord-alemanya i, més tard, del Reich 1871 En desacord amb la política proteccionista de Bismarck, dimití com a canceller 1876 i com a diputat 1879
Karl Brugmann
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Estudià a Leipzig sota la direcció de Georg Curtius i professà allí des del 1887 fins a la mort El 1876 publicà un article sobre les nasals sillàbiques indoeuropees que revolucionà les concepcions aleshores admeses i desfermà una polèmica de la qual nasqué la constitució del grup Junggrammatiker ‘neogramàtics’ i el debat sobre la regularitat de les lleis fonètiques El 1878 publicà, amb Hermann Osthoff, unes recerques morfològiques amb les quals tothom el reconegué com un dels mestres del comparatisme El 1885 publicà Griechische Grammatik , i del 1886 al 1900, juntament amb Berthold …
Daniel Carleton Gajdusek
Medicina
Metge nord-americà d’origen hongarès.
Estudià biofísica a la Universitat de Rochester, i es graduà el 1943, i posteriorment en medicina a la Universitat de Harvard el 1946 Després d’uns anys de recerca amb Linus Pauling , Max Delbrück i John Enders , durant el servei militar 1950 descobrí l’origen de la mortalitat associada a una febre hemorràgica entre els soldats dels EUA a Corea del Sud Fins a mitjan anys cinquanta treballà per al Centers for Disease Control CDC, i posteriorment amb F Macfarlane Burnet al Walter and Eliza Hall Institute of Medical Research de Melbourne El 1957 fou enviat a Nova Guinea a investigar…
Svante Pääbo

Svante Pääbo
© Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology
Biologia
Biòleg, metge i paleoantropòleg suec.
Estudià humanitats 1975-81 i medicina 1977-81 a la Universitat d’Uppsala, per la qual es doctorà en biologia cellular el 1986 Dugué a terme recerca postdoctoral a l’Institut de Recerca Molecular de Zuric, al Cancer Research Fund de Londres i al departament de bioquímica de la Universitat de Califòrnia Berkeley Entre el 1990 i el 1998 fou professor de biologia i evolució de la Universitat de Munic, i des del 1999, professor honorari de biologia evolutiva molecular de la Universitat de Leipzig Ha estat també professor convidat de genòmica comparativa de la Universitat d’Uppsala 2003-15 Des del…
indoeuropeu
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat convencionalment per a designar la llengua parlada en una regió no ben determinada de la planura europea (costes de la mar Bàltica, vall del Danubi, Ucraïna) a la fi del Neolític i al començament del bronze (~3000-2000 aC).
No han estat conservats documents escrits de cap mena Gràcies a la lingüística comparada Bopp i als neogramàtics Brugmann, Delbrück, Osthoff, Ascoli hom n’ha pogut conèixer, en gran part, l’estructura fònica i gramatical, com també el vocabulari Atès que la relació entre el significant fònic i el significat no és una relació natural i necessària, la semblança entre els significants que determinades llengües empren per a expressar un mateix significat pare antic indi pitár , avèstic pitar , grec patēr , llatí pater , osc patir , gòtic fadar alemany Vater , anglès father , tokhari B pācer ,…
premi Nobel de medicina i fisiologia
Entitats culturals i cíviques
Medicina
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la fisiologia i la medicina.
És concedit per l’Institut Karolinska d’Estocolm Relació de premis Nobel de medicina i fisiologia 1901 Emil Adolf von Behring Alemanya 1902 Ronald Ross Gran Bretanya 1903 Niels Ryberg Finsen Dinamarca 1904 Ivan Petrovic Pavlov Rússia 1905 Robert Koch Alemanya 1906 Camillo Golgi Itàlia, Santiago Ramón y Cajal Espanya 1907 Alphonse Laveran França 1908 Paul Ehrlich Alemanya, Ilja Iljic Mecnikov França 1909 Emil Theodor Kocher Suïssa 1910 Albrecht Kossel Alemanya 1911 Allvar Gullstrand Suècia 1912 Alexis Carrel França 1913 Charles Richet França 1914 Robert Bárány Austràlia 1915 No atorgat 1916 No…