Resultats de la cerca

El primer text dedicat a l’estudi de les malalties cutànies és De morbis cutaneis 1572, de Girolamo Mercuriali, bé que la constitució dels estudis dermatològics com a especialitat pròpiament dita no tingué lloc fins al s XVIII La inclinació sorgida durant aquella època a classificar les malalties de la pell more bottanico mantingué la preponderància durant la primera meitat del s XIX François Rayer, en el Traité théorique et pratique des maladies de la peau 1826, inicià una nova etapa en l’evolució de la dermatologia en introduir el criteri anatomopatològic per enfocar la…

Hom empra aquest nom en la denominació d’una gran quantitat de processos dermatològics i moltes vegades és considerat, equivocadament, com a sinònim d’èczema Les dermatitis poden ésser causades fonamentalment per factors endògens o bé per factors exògens En el primer cas hi ha la dermatitis atòpica, que no és més que la manifestació cutània d’un procés general denominat atòpia i que és determinat per la facilitat de l’organisme de formar reagines En són unes altres manifestacions l’asma i la febre de fenc Les característiques clíniques varien amb l’edat del malalt i són diferents…

Adoptà el nom del seu director farmacèutic, Víctor Almirall i Riu, d’acord amb la legislació de l’època L’any següent començà les activitats comercials i industrials Fins el 1994 tingué la seu central en diversos edificis del barri de Gràcia Els anys setanta obrí diverses plantes de producció a Catalunya Sant Celoni 1970, Sant Andreu de la Barca 1971 i Sant Just Desvern 1973, a més del centre d’Investigació de Sant Feliu de Llobregat 1971, installacions que amplià en anys successius  El 1997 es fusionà amb el Grup Prodesfarma, creat el 1960 per Antoni Vila i Casas , fusió que donà lloc a la…