Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
desarmament
Militar
Reducció progressiva dels arsenals, eventualment fins a la seva desaparició, subsegüent a la finalització d’un conflicte armat, especialment en aquell en què almenys una de les parts no pertany a les forces regulars d’un estat.
Forma part de la mena de processos coneguts amb el nom de Desarmament, Desmobilització i Reinserció DDR Molts dels conflictes on es desenvolupa aquest tipus de desarmament generalment parteixen d’una oposició violenta al govern mitjançant guerrilles, milícies, etc, que hostilitzen la policia i l’exèrcit o perpetren atemptats indiscriminats o selectius En aquests contexts, el desarmament té lloc unilateralment, és a dir, tan sols es desarma la part opositora, mentre que, en canvi, l’estat ha de mantenir els compromisos pactats en els acords de pau previs Una de les dificultats més grans d’…
desarmament
Militar
Política
Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.
El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar els efectes dissuasius de l’…
dividend del desarmament
Militar
Política
Creixement negatiu de la taxa anual mitjana de despeses militars mundials.
També anomenat dividend de la pau, fou popularitzat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament Entre el 1987 i el 1994, i per primera vegada en algunes dècades, les despeses militars mundials disminuïren a una taxa anual mitjana del 3,6%, fet que produí un teòric dividend de la pau acumulatiu de 935 000 milions de dòlars, 81 000 dels quals s’havien obtingut als països industrialitzats i 125 000 als països en via de desenvolupament Aquest estalvi, en principi, hauria hagut de suposar una reassignació de recursos del sector militar cap al sector civil…
Desarmament, desmobilització i reinserció
Tipus d’iniciatives que es duen a terme, especialment en contexts postbèl·lics, per tal de desactivar i reduir els actors armats.
Els programes de Desarmament, desmobilització i reinserció tant són aplicats a actors regulars forces armades, com sobre actors irregulars grups armats d’oposició, guerrilles, mercenaris, etc L’ordre de les diferents etapes d’aquestes iniciatives pot variar segons el cas, però la forma més estàndard segueix l’ordre següent en primer lloc la desmobilització una part d’aquest component és el desarmament i, al llarg d’un procés més dilatat en el temps, la reinserció
mesures pràctiques de desarmament
Militar
Terme establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1996 per a designar totes aquelles mesures de control de la demanda d’armes, l’oferta i els arsenals existents.
Les principals accions en aquest sentit fan referència al control de l’adquisició i de l’ús de les armes la creació de mesures de confiança la desmobilització i reintegració d’antics combatents la reforma del sector de seguretat el desminatge i la reconversió de la indústria militar les restriccions sobre la producció i sobre les transferències, i la recollida d’armes de la societat civil, tant en contexts postbèllics com en situacions d’inseguretat ciutadana
Alva Myrdal
Història
Sociologia
Sociòloga i diplomàtica sueca.
Presidenta de la federació sueca de dones professionals 1935-38 i 1940-42, inicià la seva activitat pública en diferents comitès governamentals orientats a l’àmbit social en 1935-50 Directora 1951-56 del departament de ciències socials de la UNESCO i ambaixadora del seu país a l’Índia 1956-61, fou elegida senadora el 1962, i nomenada ministra i delegada a Ginebra sobre qüestions de desarmament 1966-73 Durant els anys seixanta formà part de diferents comitès internacionals de l’ONU Defensora activa del desarmament i dels drets humans, el 1982 compartí el premi Nobel…
Alfonso García Robles
Història
Política
Diplomàtic mexicà.
Format a Mèxic i a París, el 1939 s’incorporà al servei exterior del seu país Fou ministre d’afers estrangers 1957-61 i ambaixador al Brasil 1962-64 Des de la seva creació, el 1964, presidí la comissió preparatòria per a la desnuclearització de l’Amèrica Llatina, que culminà amb la signatura del tractat de Tlatelolco 1967 en 1971-75 fou representant del seu país a l’ONU i des del 1977 presidí la delegació mexicana en la Conferència de Desarmament de Ginebra Actiu pacifista i impulsor del desarmament nuclear, escriví una vintena de llibres La desnuclearización de…
conferència de Belgrad
Història
Conferència de països neutralistes convocada el 1961 per Iugoslàvia i Egipte, en la qual participaren 25 països.
La conferència acordà unes resolucions anticolonialistes, demanà el desarmament, la prohibició de les armes nuclears i l’ingrés de la Xina Popular a l’ONU
Vicenç Fisas i Armengol
Política
Sociòleg.
És doctor en estudis sobre la pau per la Universitat de Bradford Regne Unit Des de jove dugué a terme investigacions sobre conflictes, desarmament i defensa dels drets humans El 1988 obtingué el Premi Nacional de Drets Humans El 1992 fundà l’associació de suport a immigrants ‘Vallès sense fronteres’ Fou coordinador de les campanyes per la transparència i el control del comerç d’armes, dutes a terme des del 1994 per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón i Metges Sense Fronteres Des del 1997 és titular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma…
desmobilització
Militar
Canvi i desactivació formal i controlada d’un combatent en actiu, sigui d’un cos regular (forces armades), com sobre actors irregulars (grups armats d’oposició, guerrilles, mercenaris, etc).
Els processos de desmobilització comprenen diferents escenaris, des del pas dels combatents individuals per centres temporals on reben formació i suport per a la seva desmobilització, fins a moviments massius d’exèrcits per al seu registre i desarmament
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina