Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
fileta
Indústria tèxtil
Bastidor que, en algunes màquines tèxtils, com les metxeres, les filadores, les bobinadores, els ordidors, els telers de gènere de punt, etc, serveix per a col·locar-hi les bobines, els rodets, els bots o els cabdells.
Generalment va proveïda d’un dispositiu tensor del fil, d’òrgans de guia i de mecanismes automàtics de parada, que actuen en trencar-se el fil La fileta doble duu unes bobines de reserva, nuades amb les que es van desenrotllant
monotip
Disseny i arts gràfiques
Màquina inventada, el 1887, pel nord-americà Tolbert Lanston, que compon per tipus solts (en oposició a la linotip, que ho fa per ratlles).
El teclat i la fonedora d’aquesta màquina són independents i es relacionen per mitjà d’una bobina de paper El paper és perforat pel teclat i desxifrat per la fonedora, la qual, en rebre la bobina va desenrotllant-la per damunt d’una filera de trepants, pels quals passa aire comprimit Cadascuna de les perforacions produeix el desplaçament del xassís portamatrius damunt un motlle, de manera que la matriu corresponent rep la injecció de l’aliatge de plom, estany i antimoni en fusió en el gresol de la màquina Un cop fos, el caràcter és agafat pel transportador de tipus, i quan la…
duplicació de l’ADN
La duplicació de l’ADN
© Fototeca.cat
Bioquímica
Procés de síntesi de l’ADN que fa possible la transmissió de la informació genètica entre generacions cel·lulars.
James D Watson i Francis J Crick proposaren una hipòtesi per a explicar-la, que rep el nom de semiconservativa Segons ells, la doble hèlix de l’ADN progenitor es va desenrotllant a mesura que té lloc el procés Així se separen les dues cadenes senzilles, cadascuna de les quals serveix de motlle per a l’encaix d’una nova cadena d’ADN que es va sintetitzant Al final es formen dues noves dobles hèlixs idèntiques a la d’ADN original i que contenen exactament la mateixa informació genètica Aquesta hipòtesi fou comprovada experimentalment per Meselson i FW Stalh Des del 1956 l’equip d’…
rodet
Fotografia
Rotlle de pel·lícula que permet de carregar les cambres fotogràfiques amb llum normal, fixada per un dels seus extrems al rodet pròpiament dit i enrotllada sobre ella mateixa, que és fixada, en carregar la cambra, per l’extrem lliure al rodet buit, anomenat rodet receptor, el qual l’arrossega, desenrotllant-la del primer rodet, cada vegada que és accionat el mecanisme d’avançament.
Els rodets són caracteritzats pel nombre de fotografies que permeten de fer i per les característiques de la pellícula que porten amplada, sensibilitat, en blanc i negre o en color